{"id":31819,"date":"2020-07-11T14:18:04","date_gmt":"2020-07-11T14:18:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.logopediadomicilio.es\/trastorn-especific-del-llenguatge-tel\/"},"modified":"2021-10-18T13:51:47","modified_gmt":"2021-10-18T13:51:47","slug":"trastorn-especific-del-llenguatge-tel","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.logopediadomicilio.es\/ca\/trastorn-especific-del-llenguatge-tel\/","title":{"rendered":"Trastorn espec\u00edfic del llenguatge (TEL)"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”31369″ img_size=”medium-thumb” onclick=”link_image”][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”30409″ img_size=”medium-thumb” onclick=”link_image”][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner]

Trastorno espec\u00edfico del lenguaje (TEL)<\/h2>[vc_column_text el_class=”large margin-top-20″]<\/p>\n

QU\u00c8 \u00c9S EL TRASTORN ESPEC\u00cdFIC DEL LLENGUATGE?<\/h3>\n

El trastorn espec\u00edfic del llenguatge (TEL), \u00e9s una alteraci\u00f3 del llenguatge que es produeix en nens que no tenen cap alteraci\u00f3 en els \u00f2rgans que produeixen la parla i la capacitat intel\u00b7lectual, auditiva i psicol\u00f2gica \u00e9s normal tot i que, en ells, hi ha un trastorn neurol\u00f2gic que no est\u00e0 identificat.<\/p>\n

D’una banda, es qualifica d'”espec\u00edfic” per qu\u00e8 les dificultats del llenguatge no poden explicar-se en termes d’un trastorn m\u00e9s general com una discapacitat intel\u00b7lectual, un d\u00e8ficit auditiu o motor o un trastorn generalitzat del desenvolupament. No presenten els mateixos s\u00edmptomes tots els nens perqu\u00e8 no afecten sempre de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat a tots els components del llenguatge (com s\u00f3n la comprensi\u00f3, la pronunciaci\u00f3, l’\u00fas de la sintaxi o la capacitat d’\u00fas social del llenguatge i de la comunicaci\u00f3). D’altra banda, el terme “espec\u00edfic” s’ent\u00e9n tamb\u00e9 en el sentit que en el TEL l’\u00fanica afectaci\u00f3 est\u00e0 en l’adquisici\u00f3 i desenvolupament del llenguatge oral, tot i que aquesta afirmaci\u00f3 no sol ser certa. Per aquest motiu, en l’\u00faltima versi\u00f3 del Manual diagn\u00f2stic i estad\u00edstic dels trastorns mentals de l’Associaci\u00f3 Americana de Psiquiatria (DSM-5), el TEL perd el qualificatiu d’espec\u00edfic ja que les persones amb TEL solen presentar problemes afegits als del llenguatge oral. Aquests problemes poden ser secundaris a la seva afectaci\u00f3 principal en el llenguatge o poden deure’s a la pres\u00e8ncia de trastorns com\u00f2rbids, com poden ser els de l’aprenentatge (disl\u00e8xia, disgrafia, disortografia i discalc\u00falia) o el TDA\/TDAH.<\/p>\n

Causes del Trastorn Espec\u00edfic del Llenguatge<\/h4>\n

Les principals causes d’aquest trastorn s\u00f3n dif\u00edcils de definir ja que no s’ha pogut constatar la seva etiologia exacta. Aquestes causes no estan molt clares i encara es coneix poca cosa en relaci\u00f3 amb quins factors el provoquen. No obstant aix\u00f2, se sap que no estan causades per cap d\u00e8ficit evident a nivell f\u00edsic, sensorial, intel\u00b7lectual o emocional i, a m\u00e9s, hi ha dades procedents d’investigacions que suggereixen un fort vincle gen\u00e8tic associat. \u00c9s m\u00e9s probable que els nens amb trastorn espec\u00edfic del llenguatge tinguin un major percentatge de patir-lo si algun familiar ha tingut dificultats i retards en la parla, comparats als nens sense aquest trastorn. Els estudis que s’han realitzat en aquest terreny s\u00f3n encara pocs i restringits a la gen\u00e8tica poblacional. No obstant, hi ha evid\u00e8ncies que proven que es tracta d’un trastorn que s’hereta, de fet, del 50% al 70% dels nens amb trastorn espec\u00edfic del llenguatge tenen al menys un familiar amb aquest trastorn o amb dificultats similars.<\/p>\n

AFECTACIONS. COM AFECTA AQUEST TRASTORN?<\/h4>\n

Aquest d\u00e8ficit en el llenguatge oral es caracteritza, a m\u00e9s de per un retard cronol\u00f2gic en l’adquisici\u00f3 del llenguatge, per importants dificultats espec\u00edfiques per a l’estructuraci\u00f3 del mateix, produint-se aix\u00ed conductes verbals an\u00f2males que es tradueixen en una desviaci\u00f3 respecte als processos normals d’adquisici\u00f3 i desenvolupament del llenguatge conversacionals. Despr\u00e9s d’aquesta primera dificultat, altres paraules amb poca rellev\u00e0ncia perceptiva (com la majoria de les paraules necess\u00e0ries per a organitzar les oracions: preposicions, conjuncions), que no s’accentuen, seran m\u00e9s vulnerables a aquesta limitaci\u00f3, de manera que tampoc la sintaxi es desenvolupar\u00e0 normalment. Aix\u00f2 obliga a l’infant amb TEL a posar en marxa mecanismes compensatoris, per aconseguir l’\u00e8xit comunicatiu en les seves interaccions, que poden atribuir al seu llenguatge un car\u00e0cter de trastorn o de desviaci\u00f3 respecte del que \u00e9s t\u00edpic.<\/p>\n

Les manifestacions ling\u00fc\u00edstiques m\u00e9s freq\u00fcents del Trastorn Espec\u00edfic del Llenguatge s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n