{"id":31951,"date":"2020-07-12T08:14:29","date_gmt":"2020-07-12T08:14:29","guid":{"rendered":"https:\/\/www.logopediadomicilio.es\/dislexia-intervencio-logopedica\/"},"modified":"2022-01-18T18:16:41","modified_gmt":"2022-01-18T18:16:41","slug":"dislexia-intervencio-logopedica","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.logopediadomicilio.es\/ca\/dislexia-intervencio-logopedica\/","title":{"rendered":"Disl\u00e8xia. Intervenci\u00f3 logop\u00e8dica"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”31369″ img_size=”medium-thumb” onclick=”link_image”][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”30409″ img_size=”medium-thumb” onclick=”link_image”][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner]

\u00bfQu\u00e9 es la dislexia?<\/h2>[vc_column_text el_class=”large margin-top-20″]Al llarg de la hist\u00f2ria hi ha hagut teories diferents per explicar la disl\u00e8xia, part d’aix\u00f2 ha estat per la dificultat d’un consens en la definici\u00f3 d’aquest trastorn.<\/p>\n

Actualment, trobem una s\u00e8rie de definicions \u00e0mpliament acceptades. Prenent com a refer\u00e8ncia el DSM-5, de 2013 (Manual diagn\u00f2stic i estad\u00edstic dels trastorns mentals), utilitza un terme alternatiu a disl\u00e8xia per referir-se a un patr\u00f3 de dificultats de l’aprenentatge que es caracteritza pels problemes en el reconeixement de paraules de manera precisa o fluida, lletrejar malament i poca capacitat ortogr\u00e0fica. La disl\u00e8xia es recull com un trastorn espec\u00edfic de l’aprenentatge, que es reflecteix en dificultats en la lectura o disl\u00e8xia i\/o dificultat en l’expressi\u00f3 escrita.<\/p>\n

D’altra banda, la disl\u00e8xia \u00e9s definida per la Federaci\u00f3 Mundial de Neurologia, com un trastorn que es manifesta en dificultats per aprendre a llegir a trav\u00e9s dels mitjans convencionals d’instrucci\u00f3, malgrat que hi hagi un nivell normal d’intel\u00b7lig\u00e8ncia i oportunitats adequades socioculturals.<\/p>\n

Finalment, el 2002, l’Associaci\u00f3 Internacional de Disl\u00e8xia ha consensuat la definici\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s utilitzada als Estats Units per NICHD (National Institute of Child Health and Human Development.) \u201cLa disl\u00e8xia \u00e9s una dificultat espec\u00edfica d’origen neurobiol\u00f2gic. Es caracteritza per dificultats en el reconeixement prec\u00eds i fluent de les paraules (escrites) i d\u00e8ficit en la descodificaci\u00f3 (lectora). Aquestes dificultats s\u00f3n un d\u00e8ficit en el component fonol\u00f2gic del llenguatge. S\u00f3n inesperades (discrepants) en relaci\u00f3 amb altres habilitats cognitives que es desenvolupen amb normalitat i malgrat tenir una instrucci\u00f3 escolar adequada. Com a conseq\u00fc\u00e8ncies secund\u00e0ries, es poden presentar problemes en la comprensi\u00f3 de la lectura i una experi\u00e8ncia lectora redu\u00efda que pot afectar l’increment del vocabulari i de la base de coneixements.<\/p>\n

En conclusi\u00f3, podem dir que la disl\u00e8xia s’inclou dins d’una \u00e0mplia classificaci\u00f3 de les dificultats espec\u00edfiques d’aprenentatge (DEA), definides com un desordre en un o m\u00e9s processos b\u00e0sics que involucren la comprensi\u00f3 oral i escrita del llenguatge.<\/p>\n

 <\/p>\n

Causes de la disl\u00e8xia<\/h3>\n

L’etiologia de la disl\u00e8xia dep\u00e8n de molts factors a l’hora de trobar-ne les diferents causes. A continuaci\u00f3, exposem les caracter\u00edstiques m\u00e9s generals que trobem a les causes m\u00e9s comunes:<\/p>\n

Factors cognitius<\/p>\n

En els estudis relacionats amb els processos cognitius s’han observat d\u00e8ficit en els nivells seg\u00fcents:<\/p>\n

– A nivell perceptiu: problemes a nivell de percepci\u00f3 de formes, de coordinaci\u00f3 i fins i tot de motricitat fina i gruixuda.<\/p>\n

– A nivell de mem\u00f2ria: problemes a curt termini a l’hora de retenir informaci\u00f3 verbal.<\/p>\n

– A nivell de processament verbal: sobretot en el processament fonol\u00f2gic ja que els problemes que s’observen s\u00f3n a la codificaci\u00f3 fonol\u00f2gica, \u00e9s a dir, a l’hora de transformar les lletres (grafies) en components sonors (fonemes), en un codi verbal .<\/p>\n

 <\/p>\n

Factors neurol\u00f2gics<\/p>\n

Els estudis en aquest camp s’han fet a trav\u00e9s de neuroimatge i de necr\u00f2psies (estudi del cervell de persones disl\u00e8xiques mortes) i s’han trobat algunes difer\u00e8ncies al cervell a nivell de funcionament de les destreses lectores per\u00f2 no s’han concl\u00f2s difer\u00e8ncies a nivell de anomalies estructurals. Dins dels factors neurol\u00f2gics relacionats amb el funcionament s’ha observat el seg\u00fcent:<\/p>\n

– Una taxa inferior al funcionament de l’hemisferi esquerre: aix\u00f2 es tradueix en menor precisi\u00f3 a l’hora de percebre est\u00edmuls verbals.<\/p>\n

– Representaci\u00f3 bilateral del processament espacial, funci\u00f3 duta a terme per l’hemisferi dret i que interfereix en el processament de les funcions ling\u00fc\u00edstiques de l’hemisferi esquerre ocasionant dificultats en el processament fonol\u00f2gic i visual.<\/p>\n

– Problemes maduratius que afecten la percepci\u00f3 visual, auditiva, la mem\u00f2ria i el desenvolupament psicomotor.<\/p>\n

 <\/p>\n

Factors gen\u00e8tics<\/p>\n

L’origen gen\u00e8tic s’ha constatat en diferents treballs i es percep la pres\u00e8ncia de dificultats lectores als pares i germans de nens diagnosticats de disl\u00e8xia. Els estudis indiquen que la pres\u00e8ncia d\u201faquest desordre \u00e9s m\u00e9s gran entre familiars d\u201fun nen disl\u00e8xic que entre els familiars de nens no disl\u00e8xics. En aquests estudis s’han identificat diferents regions en els cromosomes que tenen gens que afecten el proc\u00e9s lector, \u00e9s a dir, aquests gens intervenen en la migraci\u00f3 neuronal, cosa que condiciona una disposici\u00f3 m\u00e9s gran a tenir dificultats lectores.<\/p>\n

 <\/p>\n

Afectacions o s\u00edmptomes de la disl\u00e8xia<\/h3>\n

En trets generals la disl\u00e8xia presenta una simptomatologia comuna, per\u00f2 aquests s\u00edmptomes s\u00f3n una aproximaci\u00f3 ja que tots els disl\u00e8xics no presenten exactament les mateixes afectacions. Alguns dels s\u00edmptomes m\u00e9s comuns s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

Dins la lectura s’observa que:<\/p>\n

– Confonen lletres.<\/p>\n

– Canvien s\u00edl\u00b7labes.<\/p>\n

– Repeteixen, suprimeixen o afegeixen lletres o paraules.<\/p>\n

– Inventen en llegir.<\/p>\n

– Comprenen malament all\u00f2 que llegeixen.<\/p>\n

– Salten l\u00ednies a l’hora de llegir.<\/p>\n

– Manquen d’entonaci\u00f3 i ritme.<\/p>\n

– Perceben moviments en les paraules o l\u00ednies.<\/p>\n

A la visi\u00f3:<\/p>\n

– Semblen tenir problemes de visi\u00f3 per\u00f2 en els ex\u00e0mens m\u00e8dics no es detecta cap errada en la visi\u00f3.<\/p>\n

– Alguns tenen for\u00e7a agudesa visual i capacitat d’observaci\u00f3.<\/p>\n

– Altres, per contra, els manca percepci\u00f3 en la profunditat i en la visi\u00f3 perif\u00e8rica.<\/p>\n

A l’escriptura i l’ortografia:<\/p>\n

– Inversions, omissions, substitucions o addicions de lletres o paraules tant en c\u00f2pia com en dictat.<\/p>\n

– Variabilitat a l’escriptura, algunes vegades pot arribar a ser il\u00b7legible.<\/p>\n

– Dificultat per entendre el que escriuen.<\/p>\n

– Dificultats per memoritzar i automatitzar les regles ortogr\u00e0fiques.<\/p>\n

– Motricitat imprecisa, o fan la lletra molt gran o molt petita, igual que la pressi\u00f3 exercida al llapis, o escriuen molt fluix o molt forta.<\/p>\n

 <\/p>\n

Coordinaci\u00f3 motora:<\/p>\n

– Gategen o caminen abans o despr\u00e9s del que \u00e9s habitual.<\/p>\n

– Dificultat tant en motricitat fina (lligar els cordons, pintar amb precisi\u00f3, agafar el llapis adequadament, pujar o baixar una cremallera, etc.) com en la motricitat gruixuda (xutar una pilota, saltar, c\u00f3rrer, anar amb bicicleta, etc.)<\/p>\n

– Dificultat en lequilibri.<\/p>\n

– Confusi\u00f3 entre dreta i esquerra, amunt i avall i davant i darrere.<\/p>\n

 <\/p>\n

Matem\u00e0tiques i comprensi\u00f3 del temps:<\/p>\n

– Compten amb els dits o s\u00f3n molt bons en el c\u00e0lcul mental, per\u00f2 no poden fer el trasp\u00e0s al paper.<\/p>\n

– Dificultats en operacions aritm\u00e8tiques i en entendre els problemes matem\u00e0tics.<\/p>\n

– Dificultat per aprendre i recordar les taules de multiplicar.<\/p>\n

– Problemes en el maneig dels diners i en el maneig de les hores en rellotges (sobretot amb rellotges de manetes).<\/p>\n

– Dificultat a controlar el temps i saber en quin moment del dia s\u00f3n, quin mes o quin any, aix\u00ed com problemes a recordar dates d’aniversari.<\/p>\n

– Dificultats en tasques seq\u00fcencials (m\u00e9s duna ordre o m\u00e9s duna operaci\u00f3).<\/p>\n

Situaci\u00f3 a l’espai:<\/p>\n

– Podem observar que es perden amb freq\u00fc\u00e8ncia o per contra, s\u00f3n capa\u00e7os de recordar llocs pel que han passat una sola vegada.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Intervenci\u00f3 logop\u00e8dica a la disl\u00e8xia<\/h2>\n

El logopeda \u00e9s un dels professionals que s’encarrega de la intervenci\u00f3 i el tractament de la disl\u00e8xia. Hi ha diversos tractaments que ajuden a treballar la disl\u00e8xia, per\u00f2 cal tenir present que el tractament triat ser\u00e0 totalment individualitzat, adaptat a l’edat i als s\u00edmptomes del pacient. Cada persona pateix unes dificultats diferents, per la qual cosa cal dur a terme aquestes activitats de manera individualitzada i centrada en el desenvolupament cognitiu. Tamb\u00e9 \u00e9s feina del logopeda cooperar i orientar les fam\u00edlies i l’entorn escolar.<\/p>\n

Els tractaments s\u00f3n treballs molt durs, per aix\u00f2, \u00e9s primordial que s’utilitzin eines atractives i motivadores, aix\u00ed com variades i divertides per mantenir l’inter\u00e8s i que no resultin tedioses per al nen, i aix\u00ed, la intervenci\u00f3 ser\u00e0 m\u00e9s efica\u00e7 i tindr\u00e0 un millor pron\u00f2stic a l’hora de minimitzar-ne les dificultats i millorar-ne el rendiment. Com m\u00e9s aviat es comenci el tractament m\u00e9s \u00e8xit tindr\u00e0 la intervenci\u00f3.<\/p>\n

Generalment els tractaments estan enfocats en funci\u00f3 de l’edat, aix\u00ed podem establir la diferenciaci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n

– Infants en educaci\u00f3 infantil: normalment s\u00f3n nens que encara no estan aprenent a escriure, de manera que s’insisteix a prevenir dificultats futures amb exercicis que activin la consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica.<\/p>\n

– Xiquets de sis a nou anys: en aquest cas es treballar\u00e0 tamb\u00e9 a augmentar la consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica sumat al treball lector. S’incrementar\u00e0 tant la lectura com la lectura en veu alta, sempre mitjan\u00e7ant textos atractius que fomentin l’inter\u00e8s del nen.<\/p>\n

– Nens m\u00e9s grans de deu anys: a aquesta edat \u00e9s dif\u00edcil corregir mancances en la consci\u00e8ncia fonol\u00f2gica. Passar\u00e0 el mateix amb la lectoescriptura, de manera que la ter\u00e0pia se centrar\u00e0 m\u00e9s a tractar de proporcionar estrat\u00e8gies, t\u00e8cniques i trucs que facilitin la comprensi\u00f3 de textos.<\/p>\n

– Adults: no podem oblidar que aquest trastorn a l’edat adulta pot generar frustraci\u00f3 i inseguretat.<\/p>\n

Els diferents tractaments i intervencions han d’abordar totes les \u00e0rees implicades en el processament de la informaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, aix\u00ed com en els aspectes de percepci\u00f3, fonol\u00f2gics, l\u00e8xics, sem\u00e0ntics i sint\u00e0ctics, que permeten l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.<\/p>\n

Els components ling\u00fc\u00edstics que s’han d’incloure en el tractament, sempre tenint en compte que \u00e0rea o \u00e0rees estan m\u00e9s afectades, per treballar amb m\u00e9s h<\/p>\n

incapie en aquelles amb m\u00e9s dificultat s\u00f3n els seg\u00fcents (diferenciem entre lectura i escriptura):<\/p>\n

 <\/p>\n

Processos de lectura<\/h3>\n

La lectura fa refer\u00e8ncia a l’activitat complexa que parteix de la descodificaci\u00f3 dels signes escrits i acaben en la comprensi\u00f3 del significat de les oracions i els textos. Els processos implicats en la lectura s\u00f3n quatre:<\/p>\n

1) Proc\u00e9s perceptiu: es tracta de treure informaci\u00f3 de les formes de les paraules i les lletres. Cal analitzar aquells trets distintius entre aquelles lletres o grups sil\u00b7l\u00e0bics que comparteixen molts trets com b\/d, m\/n, pal\/pla, etc.<\/p>\n

2) Proc\u00e9s l\u00e8xic o de rendiment: aquesta \u00e0rea ens permet accedir al significat de les paraules. Hi ha dues vies o rutes per accedir al reconeixement de les paraules, una \u00e9s la ruta l\u00e8xica, o directa, i l’altra la ruta fonol\u00f2gica. Ens centrem en les dificultats en la ruta l\u00e8xica, els objectius principals de la qual s\u00f3n refor\u00e7ar la ruta l\u00e8xica, millorar la flu\u00efdesa lectora, augmentar el vocabulari i desenvolupar les funcions cognitives d’an\u00e0lisi i s\u00edntesi.<\/p>\n

3) Processos sint\u00e0ctics: es tractaria didentificar correctament tots els components de les diferents estructures gramaticals duna oraci\u00f3, respectar signes de puntuaci\u00f3 i millorar tant la flu\u00efdesa com la velocitat lectora.<\/p>\n

4) Processos sem\u00e0ntics: en aquesta \u00e0rea es treballa laugment de la comprensi\u00f3 de textos aix\u00ed com laugment de vocabulari. \u00c9s un dels processos amb m\u00e9s complexitat, ja que exigeix \u200b\u200bal lector tasques com l’extracci\u00f3 del significat i la integraci\u00f3 d’aquest significat a la mem\u00f2ria.<\/p>\n

 <\/p>\n

Processos d’escriptura<\/h3>\n

L’escriptura \u00e9s m\u00e9s que la transcripci\u00f3 de sons a signes gr\u00e0fics. Aprendre a escriure implica ser capa\u00e7 d’escriure no nom\u00e9s paraules sin\u00f3 textos, ja que la funci\u00f3 veritable de l’escriptura \u00e9s comunicar mitjan\u00e7ant un missatge escrit. Els processos implicats en la lectura s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

1) Processos de planificaci\u00f3 del llenguatge: en aquesta \u00e0rea se selecciona la informaci\u00f3 que hi ha dins de la mem\u00f2ria i la forma de com es far\u00e0. Aqu\u00ed, d’una banda, es proporciona informaci\u00f3 sobre el tema, si l’escriptor no t\u00e9 prou informaci\u00f3, i de l’altra, a organitzar i estructurar la informaci\u00f3.<\/p>\n

2) Processos sint\u00e0ctics: en aquesta \u00e0rea es treballaria dos subprocessos, seleccionar el tipus de preg\u00e0ria i col\u00b7locar de manera adequada els signes de puntuaci\u00f3 per afavorir la comprensi\u00f3 del text.<\/p>\n

3) Processos motors: en aquest proc\u00e9s es treballa a nivell perceptiu-motriu, \u00e9s a dir, la realitzaci\u00f3 de moviments de la m\u00e0 perfectament coordinats.<\/p>\n

 <\/p>\n

En definitiva, la intervenci\u00f3 logop\u00e8dica s’enfoca a desenvolupar i refor\u00e7ar tots els processos i habilitats fonamentals que estan implicats en la lectura i l’escriptura. Tenint en compte que sempre fomentarem aquells punts forts que t\u00e9 el nen i, a trav\u00e9s seu, enfortir els punts m\u00e9s febles.<\/p>\n

 <\/p>\n

ORIENTACIONS PER A LA FAM\u00cdLIA<\/h2>\n

El paper m\u00e9s important de la fam\u00edlia \u00e9s el suport emocional i social dels nens amb disl\u00e8xia. Per aix\u00f2, una part fonamental \u00e9s informar els pares de les caracter\u00edstiques generals d’aquestes dificultats d’aprenentatge, tenint sempre en compte les peculiaritats individuals i, sobretot, potenciar en els pares una actitud d’escolta i fer-los comprendre els problemes a qu\u00e8 es enfrontaran.<\/p>\n

La comunicaci\u00f3 entre pares i fills \u00e9s molt important, hem de fomentar-la i, en la mesura que sigui possible, estar disponibles per compartir amb els nens les seves preocupacions i les seves viv\u00e8ncies. Hem de fer-los saber que els volem pel que s\u00f3n i no pels seus rendiments, aix\u00ed els nens a poc a poc aniran acceptant la seva dificultat com una cosa normal.<\/p>\n

Les emocions i l’autoestima s\u00f3n factors molt importants en nens disl\u00e8xics. Amb el pas del temps i a mesura que creixen augmenta la frustraci\u00f3 en veure que els companys d’aula els superen en habilitats lectores i aix\u00f2 comporta que se sentin inferiors als altres nens. A m\u00e9s, poden tenir la sensaci\u00f3 que el seu esfor\u00e7 no resulta recompensat ni valorat per ning\u00fa, cosa que els provoca sentiments negatius sobre si mateixos: ansietat, autoestima negativa i fins i tot depressi\u00f3 per una pobra autoimatge.<\/p>\n

Cal afavorir i potenciar les habilitats i aptituds d’aquelles coses en qu\u00e8 s\u00f3n bons, mitjan\u00e7ant activitats i exercicis que els resultin motivants i se sentin competents (esports, teatre, dansa, dibuix, etc.).<\/p>\n

No hem de fer comentaris negatius o fer comparacions amb altres nens o germans. Aix\u00ed mateix, cal evitar pressionar-los i tenir conductes amena\u00e7adores a l’hora de fer activitats de lectura o escriptura. Cal refor\u00e7ar amb comentaris positius els seus esfor\u00e7os i progressos, per petits que siguin, valorant m\u00e9s el propi esfor\u00e7 que els resultats.<\/p>\n

Cal destacar que no hi ha una \u00fanica disl\u00e8xia, \u00e9s a dir, hi ha diferents graus d’afectaci\u00f3 i dependran molt de cada persona. Per aix\u00f2, cal disposar d’un<\/p>\n

a intervenci\u00f3 adaptada a cada nen segons la naturalesa i la gravetat.<\/p>\n

 <\/p>\n

PAUTES PER AJUDAR EL NOSTRE FILL A CASA<\/p>\n

1) Treballar amb ell en activitats espec\u00edfiques per a la seva dificultat.<\/p>\n

Els pares han de seure amb el nen i ajudar-lo a fer tasques de lectura i comprensi\u00f3. Alguns exemples d’activitats que es poden fer a casa s\u00f3n:<\/p>\n

Lectura conjunta de llibres que siguin d’inter\u00e8s per al nen: cal insistir que el nen es concentri en les paraules i que es prengui el temps que necessiti per entendre all\u00f2 que est\u00e0 llegint. Si \u00e9s un tema que interessi el nen molt millor, ser\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil que gaudeixi de la lectura.
\nLectura en veu alta perqu\u00e8 el nen detecti errors: es pot triar una llista de paraules la dificultat de les quals variar\u00e0 en funci\u00f3 del nivell del nen. Se li demana al nen que llegeixi les paraules i despr\u00e9s les llegim nosaltres en veu alta avisant-li que ha de detectar quines s\u00f3n les paraules que no diem correctament. D’aquesta manera ho ajudem a concentrar-se en la correspond\u00e8ncia entre sons i lletres.
\nLectura de s\u00edl\u00b7labes complexes: un altre exercici bo per millorar la destresa lectora \u00e9s la lectura de s\u00edl\u00b7labes complexes, de tres o quatre lletres. El nen haur\u00e0 de llegir en silenci una llista de s\u00edl\u00b7labes i despr\u00e9s fer-ho en veu alta. Podem ressaltar aquelles s\u00edl\u00b7labes que ha llegit b\u00e9 perqu\u00e8, a mesura que millori, pugui veure els seus aven\u00e7os i es mantingui motivat. A mesura que avanci a les s\u00edl\u00b7labes es poden substituir per paraules i frases.
\n2) Utilitzar el joc com a eina de treball.<\/p>\n

Una de les millors maneres de treballar amb els nens \u00e9s a trav\u00e9s del joc. En el cas de la disl\u00e8xia, utilitzar jocs amb lletres i paraules \u00e9s una forma divertida perqu\u00e8 el nen faci activitats de refor\u00e7 sense que ho percebi com a tasques extra.<\/p>\n

El joc \u00e9s a m\u00e9s una manera de refor\u00e7ar l’enlla\u00e7 amb els fills. Alguns dels jocs que es poden realitzar al seu costat s\u00f3n les sopes de lletres, jocs de formar paraules com l’Scrabble o el Boggle, o tamb\u00e9 es pot jugar al penjat, comen\u00e7ant amb paraules senzilles i augmentant la dificultat a mesura que el nen fa aven\u00e7os.<\/p>\n

3) No pressionar en exc\u00e9s el nen.<\/p>\n

Encara que la feina constant \u00e9s necess\u00e0ria per millorar l’habilitat amb la lectura, \u00e9s important no pressionar de m\u00e9s el nen. Per a ell ja \u00e9s dif\u00edcil l’esfor\u00e7 constant que ha de fer en totes les tasques de lectura, per la qual cosa se li ha de donar suport, per\u00f2 tamb\u00e9 s’ha de deixar espai al nen perqu\u00e8 si se sent cansat, pugui prendre un descans.<\/p>\n

 <\/p>\n

Orientacions per al col\u00b7legi i els professors de nens i nenes amb disl\u00e8xia
\nL’orientaci\u00f3 escolar t\u00e9 com a objectiu fonamental intentar que l’alumne sigui capa\u00e7 de fer front als obstacles i dificultats que es poden presentar a la seva vida acad\u00e8mica. \u00c9s a dir, l’orientaci\u00f3 escolar en un proc\u00e9s adre\u00e7at a proporcionar ajuda a un alumne perqu\u00e8 sigui capa\u00e7 de resoldre problemes i dificultats sobre la vida acad\u00e8mica.<\/p>\n

L’activitat que es duu a terme des de l’orientaci\u00f3 t\u00e9 una naturalesa complexa que abasta m\u00faltiples tasques, per\u00f2 aquestes tasques poden quedar recollides al voltant de sis objectius principalment.<\/p>\n

– Col\u00b7laboraci\u00f3 amb tots els estaments de la instituci\u00f3 escolar, fonamentalment amb professors, directors i pares, per tal daconseguir la major efic\u00e0cia possible en la consecuci\u00f3 dels objectius educatius.<\/p>\n

– Con\u00e8ixer completament els alumnes, les seves caracter\u00edstiques personals i socials, els seus interessos, capacitats, actituds i motivacions.<\/p>\n

– Ajudar que els alumnes prenguin consci\u00e8ncia de les seues caracter\u00edstiques i de les seues possibilitats intel\u00b7lectuals.<\/p>\n

– Identificar els alumnes amb necessitats educatives especials per facilitar els seus aprenentatges i, quan calgui, estudiar, dissenyar i desenvolupar programes dintervenci\u00f3 adaptades a les seves necessitats.<\/p>\n

– Planificar, organitzar i desenvolupar programes dinformaci\u00f3 i dorientaci\u00f3 vocacional i professional.<\/p>\n

– Establir i mantenir relacions i intercanvis amb altres centres.<\/p>\n

 <\/p>\n

ESTRAT\u00c8GIES PER A L’AULA. CONSELLS I EINES<\/h3>\n

A continuaci\u00f3 presentem una s\u00e8rie de pautes, les quals pretenen servir de suport i ajuda a la tasca del professorat en relaci\u00f3 amb les tasques professionals amb els nens que presenten disl\u00e8xia.<\/p>\n

– El primer pas que hem de tenir present quan ens trobem amb un cas de disl\u00e8xia a l’aula, \u00e9s donar a con\u00e8ixer i ensenyar el tipus de trastorn a la resta de companys perqu\u00e8 comprenguin la situaci\u00f3 i no entenguin les adaptacions curriculars com a privilegis.<\/p>\n

– \u00c9s convenient treballar amb una agenda on l’alumne pugui consultar dates d’ex\u00e0mens amb for\u00e7a temps d’antelaci\u00f3. L’\u00fas d’agenda o gravadora es troba justificat ja que les persones amb disl\u00e8xia presenten dificultats a curt termini en la mem\u00f2ria i moltes vegades estan acompanyades d’un d\u00e8ficit d’atenci\u00f3.<\/p>\n

– Un altre dels aspectes que hem de tenir present \u00e9s que<\/p>\n

podem trobar-nos amb alumnes que presentin una disgrafia, de manera que l’escriptura es veur\u00e0 greument afectada i pot arribar a ser il\u00b7legible. Per resoldre aquest problema, es recomana utilitzar ordinadors.<\/p>\n

– Per a una evoluci\u00f3 satisfact\u00f2ria, cal poder treballar en relaci\u00f3 estreta amb professionals externs, els quals s’ocupen de la reeducaci\u00f3. D’aquesta manera hi haur\u00e0 una coher\u00e8ncia en la intervenci\u00f3 i, tant l’alumne com el professorat, en sortiran beneficiats.<\/p>\n

– Hem d’evitar corregir en vermell, aix\u00ed com evitar la correcci\u00f3 sistem\u00e0tica de tots els errors a la seva escriptura. Fer notar nom\u00e9s aquells errors sobre els quals s’est\u00e0 treballant a cada moment.<\/p>\n

– Cal tenir en compte que un nen amb disl\u00e8xia que no ha estat detectada en edat primerenca segurament pateix serioses dificultats per poder expressar-se de manera escrita sense cometre faltes, omissions, substitucions, confusions de lletres, etc.<\/p>\n

– En la mesura del possible s’han de fer els ex\u00e0mens de forma oral, ja que aix\u00ed podrem avaluar amb m\u00e9s rigor la informaci\u00f3 adquirida per l’alumne i intentar que no tingui m\u00e9s d’un examen per dia.<\/p>\n

– Els llibres de lectura han d’estar adequats al nivell lector, i molt millor si el llibre el pot triar l’alumne. El principal objectiu \u00e9s aconseguir que l’alumne amb disl\u00e8xia comenci a sentir curiositat i motivaci\u00f3 pel m\u00f3n de les lletres, ja sigui a trav\u00e9s de c\u00f2mics, c\u00f2mics, revistes o llibres. Si el material que s’ofereix est\u00e0 per sobre de les seves possibilitats, l’\u00fanic que aconseguirem \u00e9s alimentar-ne la f\u00f2bia i la frustraci\u00f3 en relaci\u00f3 amb la lectura.<\/p>\n

– Un altre aspecte a considerar \u00e9s que hem de proporcionar m\u00e9s temps a les proves escrites i, sempre que sigui possible, els hem de lliurar les preguntes de l’examen per escrit. L’alumne amb disl\u00e8xia sol fer un sobreesfor\u00e7 i \u00e9s esgotador per a ells, tant a l’hora de copiar, redactar, com de llegir, etc. ja que realment el seu trastorn rau en con\u00e8ixer com sona cada lletra i quina grafia li correspon.<\/p>\n

– D’altra banda, cal observar i trobar a l’alumne alguna caracter\u00edstica o habilitat positiva en qu\u00e8 pugui destacar. Alguns casos seran el dibuix, esport, actitud, etc. L’objectiu \u00e9s donar a entendre a l’alumne afectat, ia la resta de la classe, que tots tenim actituds en qu\u00e8 cal un refor\u00e7 per part del professorat.<\/p>\n

– A l’hora de llegir en veu alta davant de tots els alumnes de la classe, cal poder donar-li amb antelaci\u00f3 la lectura perqu\u00e8, sense pressions, pugui treballar-la a casa i aix\u00ed sentir-se m\u00e9s segur.<\/p>\n

– Ensenyar els alumnes amb disl\u00e8xia a fer mapes conceptuals visuals, \u00e9s de gran utilitat per a aquests alumnes i \u00e9s un tipus d’estrat\u00e8gia que els funciona molt b\u00e9.<\/p>\n

– Un altre aspecte a considerar \u00e9s que hem de ser pacients amb els oblits que moltes vegades tenen aquest tipus d’alumnes.<\/p>\n

– Hem de tenir en compte, a l’hora de posar tasques, que la majoria d’aquests nens solen assistir, fora de l’escola, a sessions de ter\u00e0pia ja sigui de reeducaci\u00f3 de la lectura o emocional i que tenen molt menys temps lliure, ja que triguen el doble a dur a terme els deures.<\/p>\n

 <\/p>\n

Tot professional de l’ensenyament hauria de saber alguna cosa sobre disl\u00e8xia i tenir en compte aquestes consideracions en la mesura del possible (no nom\u00e9s per a nens disl\u00e8xics) ja que s’evitarien molts problemes a les aules.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s de vital import\u00e0ncia que totes les parts implicades en l’educaci\u00f3 del nen disl\u00e8xic (professors, mestres, directors, etc.), com els mateixos membres de la fam\u00edlia (germans, avis, etc.), coneguin la dificultat que presenta el nen per a aix\u00ed poder ajudar-lo i comprendre’l de la millor manera possible. D’aquesta manera, evitarem amb aix\u00f2 el patiment i l’angoixa que ocasiona aquesta dificultat al nen per no ser compr\u00e8s.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1594477523392{margin-top: 50px !important;background-color: rgba(232,241,255,0.59) !important;*background-color: rgb(232,241,255) !important;}”][vc_column css=”.vc_custom_1579881017377{border-radius: 5px !important;}”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/4″][vc_single_image image=”31350″ alignment=”center” style=”vc_box_outline_circle_2″ css=”.vc_custom_1594477280895{margin-top: 15px !important;margin-bottom: 15px !important;}”][vc_column_text]<\/p>\n

Sonia Jim\u00e9nez<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”3\/4″][vc_column_text css_animation=”fadeInUp” css=”.vc_custom_1615162985266{margin-top: 25px !important;margin-bottom: 25px !important;padding-top: 30px !important;padding-right: 30px !important;padding-bottom: 30px !important;padding-left: 30px !important;background-color: rgba(232,241,255,0.59) !important;*background-color: rgb(232,241,255) !important;border-radius: 5px !important;}”]Autora del present art\u00edcle:<\/strong><\/p>\n

Sonia Jim\u00e9nez, logopeda, n\u00famero de col\u00b7legiada 08\/4186 al Col\u00b7legi de Logopedes de Catalunya (CLC). Logopeda de Logop\u00e8dia a Domicili. LINKEDIN<\/a>.<\/p>\n

Referencias bibliogr\u00e1ficas\u00a0 <\/strong><\/p>\n

S\u00e1nchez M, E. Rueda, M y Orrant\u00eda, (1989). Estrategias de intervenci\u00f3n para la reeducaci\u00f3n de ni\u00f1os con dificultades de aprendizaje de la lectura. Comunicaci\u00f3n, lenguaje y educaci\u00f3n.<\/p>\n

Rivas Torres, Rosa M\u00aa y Fern\u00e1ndez Fern\u00e1ndez, Pilar. \u201cDislexia, disortograf\u00eda y disgraf\u00eda\u201d. Ediciones Pir\u00e1mide, S.A. 1994.<\/p>\n

Fern\u00e1ndez, F., Llopis, A. M. & Pablo, C. (1998). La dislexia: origen, diagn\u00f3stico y recuperaci\u00f3n. Madrid: CEPE.<\/p>\n

Ramus, F. (2003). Developmental dyslexia: specific phonological deficit or general sensorimotor dysfunction? Current Opinion in Neurobiology, 13(2), 212-218.<\/p>\n

Out\u00f3n, P. (2004). Programas de intervenci\u00f3n con disl\u00e9xicos. Dise\u00f1o, implementaci\u00f3n y evaluaci\u00f3n. Madrid: CEPE.<\/p>\n

Soriano, M. (2006). Dificultades en el aprendizaje. Granada, Espa\u00f1a: Grupo Editorial Universitario.<\/p>\n

Rom\u00e1n Lapuente, F. & cols. (2008). Actualizaci\u00f3n en dislexia del desarrollo: Gu\u00eda para orientadores y profesores de Primaria. Consejer\u00eda de Educaci\u00f3n, Ciencia e Investigaci\u00f3n. Regi\u00f3n de Murcia.<\/p>\n

Jim\u00e9nez, J. E. (2012). Diselexia en espa\u00f1ol: prevalencia e indicadores cognitivos, culturales, familiares y biol\u00f3gicos. Madrid: Pir\u00e1mide.<\/p>\n

American Psychiatric Association. (2014). Manual Diagn\u00f3stico y Estad\u00edstico de los Trastornos Mentales (DSM-5), 5\u00ba Ed.Madrid. Panamericana. M<\/p>\n

WEBGRAF\u00cdA<\/strong><\/p>\n

https:\/\/cuentosparacrecer.org\/blog\/dislexia-y-conciencia-fonologica\/<\/a><\/p>\n

http:\/\/www.logopediadomicilio.es\/dislexia-y-autoestima\/<\/a><\/p>\n

https:\/\/www.fundacioncadah.org\/web\/articulo\/dsm-5-trastorno-especifico-del-aprendizaje.html<\/a><\/p>\n

http:\/\/www.ladislexia.net\/<\/a><\/p>\n

https:\/\/diversidad.murciaeduca.es\/dislexia\/indice.php<\/a><\/p>\n

https:\/\/www.disfam.org\/dislexia\/<\/a><\/p>\n

https:\/\/kidshealth.org\/en\/teens\/dyslexia.html<\/a><\/p>\n

https:\/\/dyslexiaida.org\/<\/a>[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column]

Un proceso simple y eficaz<\/h2>[vc_row_inner top_margin=”page-margin-top” el_class=”flex-box”][vc_column_inner width=”1\/3″]

Contacte<\/h3>

Contacti amb nosaltres per ampliar la informaci\u00f3 dels nostres serveis i exposar el seu cas.<\/p><\/div>

<\/span><\/div>[\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/3″]

Diagn\u00f2stic i Tractament<\/h3>

El primer pas \u00e9s realitzar un bon diagn\u00f2stic (si no es disposa d’ell) i a posteriori ja podrem comen\u00e7ar el tractament.<\/p><\/div>

<\/span><\/div>[\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/3″]

Recuperaci\u00f3<\/h3>

ALTA del servei quan s’aconsegueixen els objectius proposats inicialment.<\/p><\/div>[\/vc_column_inner][\/vc_row_inner]

\u00c0rees on oferim tractaments<\/h2>[vc_row_inner top_margin=”page-margin-top-section”][vc_column_inner width=”1\/2″]