{"id":32161,"date":"2022-12-27T14:53:17","date_gmt":"2022-12-27T14:53:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.logopediadomicilio.es\/?page_id=32161"},"modified":"2022-12-27T15:05:31","modified_gmt":"2022-12-27T15:05:31","slug":"discapacitat-intelectual-logopedia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.logopediadomicilio.es\/ca\/discapacitat-intelectual-logopedia\/","title":{"rendered":"Discapacitat intel\u00b7lectual: intervenci\u00f3 logop\u00e8dica"},"content":{"rendered":"

[vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”30053″ img_size=”medium-thumb” onclick=”link_image”][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/2″][vc_single_image image=”29789″ img_size=”medium-thumb” onclick=”link_image”][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner]

Discapacitat intelectual<\/h2>[vc_column_text el_class=”large margin-top-20″]El concepte de Discapacitat Intel\u00b7lectual (DI en endavant) ha anat evolucionant al llarg del temps. Durant anys, el retard cognitiu i del desenvolupament s’anomenava Retard Mental. El 2006 es va canviar la concepci\u00f3 del terme a DI i el nom de l’Associaci\u00f3 Americana de Retard Mental (AAMR) va passar a denominar-se Associaci\u00f3 Americana de Discapacitats Intel\u00b7lectuals i del Desenvolupament (AAIDD). La DI es va definir com la pres\u00e8ncia de limitacions significatives tant en el funcionament intel\u00b7lectual com en la conducta adaptativa<\/strong> que es manifesta abans dels 18 anys a les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pr\u00e0ctiques. A principis del 2022, Verdugo i Galv\u00e1n expliquen en una trobada online organitzada per Plena Inclusi\u00f3n Espa\u00f1a la nova definici\u00f3 de DI, amb una perspectiva m\u00e9s \u00e0mplia, deixant d’estar basada en les dificultats de les persones i centrant-se en com han de ser recolzades. A m\u00e9s, s’augmenta l’edat l\u00edmit d’aparici\u00f3 de les dificultats fins als 22 anys perqu\u00e8 el desenvolupament hum\u00e0 continua passat els 18 anys.
\nHi ha diferents graus d’afectaci\u00f3 en funci\u00f3 de la severitat del trastorn, podent ser lleu, en persones amb CI entre 50-55 i aproximadament 70; moderat amb CI entre 35-40 i 50-55; greu amb QI entre 20-25 i 35-40 o profund amb QI inferior a 20-25 segons els barems de l’Associaci\u00f3 Americana de Psicologia (APA, 2014). Nombrosos autors afirmen que les persones amb DI presenten limitacions significatives en l’adquisici\u00f3, el desenvolupament i l’\u00fas de les habilitats ling\u00fc\u00edstiques amb m\u00e9s o menys alteraci\u00f3 en funci\u00f3 del grau d’afectaci\u00f3.<\/p>\n

Logop\u00e8dia en Discapacitat Intelectual<\/h3>\n

Hi ha evid\u00e8ncia cient\u00edfica que entre les dificultats afectades en persones amb discapacitat intel\u00b7lectual hi ha les habilitats pragm\u00e0tiques, \u00e9s a dir, l’\u00fas apropiat del llenguatge per comunicar-se en diferents contextos i amb diferents interlocutors. Per aix\u00f2, la intervenci\u00f3 logop\u00e8dica individualitzada ha demostrat ser la m\u00e9s efectiva en perfils amb diferents graus de Discapacitat Intel\u00b7lectual.
\n\u00c9s molt important dissenyar i desenvolupar sistemes de suports per a les persones amb DI de manera individualitzada en funci\u00f3 de les vostres necessitats. El sistema ha de complir una s\u00e8rie de requisits m\u00ednims com estar centrat en la persona atenent al global de les seves necessitats, que s’apliqui de manera coordinada en els diferents ambients en qu\u00e8 es desenvolupi la persona, que estigui orientat perqu\u00e8 els permeti fer presa de decisions i comprendre el m\u00f3n i estar basats en evid\u00e8ncia cient\u00edfica.<\/p>\n

Dificultats de comunicaci\u00f3 en la Discapacitat intelectual<\/h4>\n

Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicaci\u00f3 (SAAC) ajuden al desenvolupament de les habilitats comunicatives en nens\/es amb DI, podent arribar a obtenir una comunicaci\u00f3 funcional. Es tracta d\u201fun instrument d\u201fintervenci\u00f3 logop\u00e8dica i educativa que t\u00e9 com a objectiu augmentar el nivell d\u201fexpressi\u00f3 i comprensi\u00f3 i\/o compensar les dificultats comunicatives. Per aix\u00f2 s’utilitza un conjunt de codis no vocals amb suport f\u00edsic o sense.
\nLa idone\u00eftat del sistema de comunicaci\u00f3 dependr\u00e0 de les caracter\u00edstiques de cada individu, per la qual cosa cal estudiar de manera exhaustiva els punts forts i no tan forts de la persona amb DI. Sempre que es pugui s’ha de fomentar l’\u00fas del llenguatge oral existent que es podr\u00e0 donar suport mitjan\u00e7ant un sistema augmentatiu amb l’objectiu de desenvolupar una comunicaci\u00f3 funcional. En el cas de les persones amb un DI greu, moltes vegades caldr\u00e0 establir un sistema de comunicaci\u00f3 alternatiu com a mitj\u00e0 dexpressi\u00f3 i comprensi\u00f3.<\/p>\n

Ensenyament dels SAAC amb ajuda<\/h4>\n

A continuaci\u00f3, s’exposar\u00e0 un exemple de les fases que se seguirien en la implementaci\u00f3 d’un SAAC amb suport f\u00edsic:
\n1) Selecci\u00f3 del vocabulari inicial en funci\u00f3 dels seus interessos i rutines buscant ampliar-lo
\n2) Aprenentatge dels s\u00edmbols mitjan\u00e7ant activitats d’associaci\u00f3, aparellament d’iguals i diferenciaci\u00f3 entre s\u00edmbols.
\n3) Utilitzaci\u00f3 dels s\u00edmbols en conversa dirigida
\n4) Augment de vocabulari i estructuraci\u00f3 de frases
\n5) Distribuci\u00f3 del vocabulari al suport de comunicaci\u00f3<\/p>\n

Hi ha altres components del proc\u00e9s comunicatiu que cal tenir en compte per generalitzar l’aplicaci\u00f3 en els diferents contextos, com ara instruir als diferents interlocutors la manera de procedir, que no s’anticipin a la resposta, que no facin preguntes tancades \u00fanicament, que utilitzin un llenguatge adequat a la seva edat\u2026
\nPer acabar, cal destacar que s’ha comprovat l’efectivitat de les intervencions logop\u00e8diques centrada en les habilitats pragm\u00e0tiques, en concret, les relacionades amb interacci\u00f3, interacci\u00f3 social i habilitats conversacionals en una adolescent amb discapacitat intel\u00b7lectual. (Garc\u00eda-Pallas, 2015).[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1591887338930{background-color: rgba(232,241,255,0.59) !important;*background-color: rgb(232,241,255) !important;}”][vc_column css=”.vc_custom_1579881017377{border-radius: 5px !important;}”][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1\/4″][vc_single_image image=”32122″ alignment=”center” style=”vc_box_outline_circle_2″ css=”.vc_custom_1672152522886{margin-top: 15px !important;margin-bottom: 15px !important;}”][vc_column_text]<\/p>\n

Paz Salavadores<\/p>\n

[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”3\/4″][vc_column_text css_animation=”fadeInUp” css=”.vc_custom_1672153519095{margin-top: 25px !important;margin-bottom: 25px !important;padding-top: 30px !important;padding-right: 30px !important;padding-bottom: 30px !important;padding-left: 30px !important;background-color: rgba(232,241,255,0.59) !important;*background-color: rgb(232,241,255) !important;border-radius: 5px !important;}”]Autora del present art\u00edcle:<\/strong><\/p>\n

Paz Salvadores. Logopeda. Col\u00b7legiada n\u00famero 28\/1290 al Colegio de Logopedas de Madrid. Linkedin<\/a><\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques:<\/strong><\/p>\n

American Psychiatric Association \u2013APA-. (2014). Manual diagn\u00f3stico y estad\u00edstico de los trastornos mentales: DSM-5 (5\u00aa ed.). Buenos Aires: Panamericana.<\/p>\n

de Discapacidades Intelectuales, A. A. (2011).\u00a0Discapacidad Intelectual. Definici\u00f3n, Clasificaci\u00f3n y Sistemas de Apoyo<\/em>.<\/p>\n

Garc\u00eda-Pallas, I. (2015). Intervenci\u00f3n logop\u00e9dica en un caso con discapacidad intelectual en la adolescencia tard\u00eda. Revista de Estudios e Investigaci\u00f3n en Psicolog\u00eda y Educaci\u00f3n, 058-062.<\/p>\n

Garc\u00eda-Pallas, I. (2015). Intervenci\u00f3n logop\u00e9dica en un caso con discapacidad intelectual en la adolescencia tard\u00eda. Revista de Estudios e Investigaci\u00f3n en Psicolog\u00eda y Educaci\u00f3n, 058-062.<\/p>\n

Merino, M. J. G., Manso, J. M. M., Mu\u00f1oz, \u00c1. S., & S\u00e1nchez, M. E. G. B. (2011). Intervenci\u00f3n logop\u00e9dica en una alumna inmigrante con discapacidad intelectual ligera.\u00a0Bolet\u00edn de AELFA,\u00a011(3), 79-83.<\/p>\n

Morales Campos, R. (2016). Proyecto de intervenci\u00f3n logop\u00e9dica en un caso de discapacidad intelectual.<\/p>\n

Rivera Altamirano, B. R., & Carchi Morocho, P. A. (2021).\u00a0Programa de intervenci\u00f3n logop\u00e9dica para corregir y\/o compensar el retraso de lenguaje de un alumno con discapacidad intelectual\u00a0(Bachelor’s thesis, Universidad Nacional de Educaci\u00f3n del Ecuador).<\/p>\n

Verdugo, M. A., & Galv\u00e1n, E. (4 de febrero de 2022). Nueva definici\u00f3n para la discapacidad intelectual<\/em>. Plena inclusi\u00f3n Espa\u00f1a. Recuperado el 8\/11\/2022 de https:\/\/plenainclusionmadrid.org\/noticias\/nueva-definicion-discapacidad-intelectual\/<\/a>[\/vc_column_text][\/vc_column_inner][\/vc_row_inner][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column]

Un proceso simple y eficaz<\/h2>[vc_row_inner top_margin=”page-margin-top” el_class=”flex-box”][vc_column_inner width=”1\/3″]

Contacto<\/h3>

Contacte con nosotros para ampliar la informaci\u00f3n de nuestros servicios y exponer su caso.<\/p><\/div>

<\/span><\/div>[\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/3″]

Diagn\u00f3stico y Tratamiento<\/h3>

El primer paso es realizar un buen diagn\u00f3stico (si no se dispone de \u00e9l) y a posteriori ya podremos empezar el tratamiento.<\/p><\/div>

<\/span><\/div>[\/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1\/3″]

Recuperaci\u00f3n<\/h3>

ALTA del servicio cuando se consiguen los objetivos propuestos inicialmente.<\/p><\/div>[\/vc_column_inner][\/vc_row_inner]

\u00c1reas en las que ofrecemos tratamientos<\/h2>[vc_row_inner top_margin=”page-margin-top-section”][vc_column_inner width=”1\/2″]