Com ja hem vist en articles anteriors, la tartamudesa \u00e9s un trastorn de la flu\u00efdesa de la parla que apareix quan el nen est\u00e0 desenvolupant les seves habilitats comunicatives i evolucionant en el camp cognitivo-emocional. Durant aquest per\u00edode de desenvolupament el nen est\u00e0 aprenent unes habilitats del llenguatge molt complexes i involunt\u00e0riament fa \u201csalts\u201d al parlar, repeteix s\u00edl\u00b7labes, parts d’una paraula o frase, etc. Aquestes disflu\u00e8ncies s\u00f3n totalment normals en els infants, sempre que no s’acompanyin d’esfor\u00e7 o d’incomoditat en parlar (gestos, tensi\u00f3, etc.). En aquest tipus de situacions, resulta crucial la manera com interactuen amb el nen, ja que en aquestes edats s’est\u00e0 forjant la personalitat i el temperament del nen, aspectes que seran claus en el seu desenvolupament.<\/p>\n
<\/p>\n
La majoria de nens que presenten disflu\u00e8ncies en aquestes edats aconsegueixen superar el problema i aquest desapareix espont\u00e0niament dins del primer any despr\u00e9s del seu inici, per\u00f2 en alguns casos els errors es poden identificar i augmentar-ne la freq\u00fc\u00e8ncia amb el temps, configurant el patr\u00f3 de parla habitual. A m\u00e9s, si el nen pateix repetides experi\u00e8ncies de problemes per comunicar-se, aquestes poden provocar sentiments de frustraci\u00f3 o vergonya que generaran sentiments i actituds negatives relacionades amb la comunicaci\u00f3.<\/p>\n
<\/p>\n
Aquesta mateixa situaci\u00f3 la podem trobar no nom\u00e9s a l’etapa infantil sin\u00f3 tamb\u00e9 a l’adolesc\u00e8ncia. En ocasions, ens trobem amb joves adolescents amb un patr\u00f3 de parla r\u00e0pida, escassa vocalitzaci\u00f3, respiraci\u00f3 entretallada, etc, que presenten lleus disflu\u00e8ncies al parlar per\u00f2 que, passat un temps, les dificultats es van incrementant. En aquest tipus de situacions en les que el nen passa per una etapa molt important respecte al seu desenvolupament social, \u00e9s molt important la relaci\u00f3 dels pares i de l’entorn amb l’adolescent.<\/p>\n
Han de tenir en compte que el seu fill, com tots els nens, desenvolupa sentiments observant els seus pares, com interactuen o es comuniquen amb ell. El nen o jove adolescent que comen\u00e7a a presentar disflu\u00e8ncies ha de sentir-se recolzat pel seu entorn. Aix\u00f2 \u00e9s crucial per a ell. Si davant del seu fill presenten una conducta negativa quan parla o ho corregeixen constantment, per a ell suposar\u00e0 una situaci\u00f3 negativa i estressant, cosa que agreujar\u00e0 el problema, evitant comunicar-se per no veure’s afectat negativament a la seva autoestima.<\/p>\n
<\/p>\n
Per evitar aquesta situaci\u00f3, el recomanable \u00e9s que acudeixin a un logopeda el m\u00e9s aviat possible per tal que els orienti i intervingui aquestes disflu\u00e8ncies, ajudant el seu fill a controlar el seu patr\u00f3 de parla i evitant que aquestes dificultats interfereixin o repercuteixin en el desenvolupament del mateix. A continuaci\u00f3 us presentem unes orientacions pr\u00e0ctiques que els poden ajudar en el dia a dia:<\/p>\n