retras del llenguatge intervenció
logopedia

Disfonía infantil: intervención logopédica

Definició de disfonia infantil i les seves característiques.

Parlem de disfonia infantil quan algun dels paràmetres vocals: intensitat (volum o potència), freqüència (to), timbre (ressonadors) o melodia (ritme sonor), està compromès afectant la qualitat de la veu i de la comunicació del pacient. Les disfonies infantils són una patologia emergent en la infantesa. Cada vegada són més freqüents en edat escolar, afectant quasi a la meitat dels nens des dels 5-6 anys fins a la pubertat.

Hem de diferenciar les alteracions de la veu produïdes pels canvis anatòmics durant la maduració de l’individu (la laringe canvia de posició, augmenta la seva grandària i forma, i comença un procés de maduració estructural dels teixits) que provocaran que la veu experimenti nombroses variacions des del naixement fins a l’edat adulta (principalment en la infància i en l’adolescència); de les disfonies provocades per un mal ús o abús vocal (disfonies funcionals) que requeriran la intervenció per part del logopeda i que si no s’aborden de forma primerenca acabaran produint lesions en l’aparell fonador (disfonies orgàniques, també d’origen congènit) que n’empitjoraran el pronòstic.

Alguns factors desencadenants són: nens hiperactius, context familiar hiperactiu amb pares ansiosos, comunicació per mitjà de crits, pares amb disfonia (imitació de patrons), tendència de l’infant a presentar quadres ORL (otitis, faringitis, etc.,), cirurgies prèvies ( adenoides, amígdales, nòduls, etc.), deficiències auditives, etc.

Les característiques vocals més comuns en els nens són: veu ronca, aspra, airejada, cops glóticos, respiració audible i inspiració bucal, fatiga vocal, incoordinació fono-respira-articulatòria, fonació invertida o inspirada, consum d’aire residual, ritmes de parla incontrolats i ràpids i una extensió tonal escurçada (4 o 5 tons) i agreujada. També hi ha diferents sensacions corporals desagradables en el gest vocal: rigidesa del coll, venes ingurgitades, vicis posturals i dents pressionades, fatiga, dolor, sensació de cos estrany i coïssor, que serveixen de senyal d’alarma per als pares, que poden tenir dificultats per distingir si la veu del seu fill és normal ja que s’habituen a certes característiques de la veu dels seus fills i no aconsegueixen considerar-la alterada.

Els nens no solen tenir consciència de la seva veu, de com fer-la servir ni de la necessitat de cuidar-la. És el seu mitjà de comunicació i de joc, i la presència de contextos excessivament sorollosos hi juguen un paper fonamental. Per això la participació i conscienciació de l’entorn sociofamiliar és fonamental com a mitjà preventiu i / o rehabilitador.

Aquesta manca de conscienciació, tant de l’infant com de l’entorn, fa necessària una intervenció logopèdica preventiva en disfonia el més aviat possible amb mesures d’higiene vocal, i pautes per als pares per tal d’evitar la cronificació del procés i l’aparició de lesions orgàniques.

Avaluació i Intervenció logopèdica en disfonia infantil

El diagnòstic i tractament de les alteracions de la veu és multidisciplinari. Es necessita un diagnòstic etiopatogènic realitzat per un equip de otorinolaringòlegs, logopedes i psicòlegs per conèixer les característiques personals del pacient i el tipus de disfonia, i així establir el millor tractament adaptat a les necessitats personals de casa individu.

La valoració de la disfonia infantil ha d’incloure la història clínica completa, l’exploració visual de la laringe per part de l’otorinolaringòleg, l’avaluació perceptiva de la veu per determinar la severitat del trastorn, una anàlisi dels paràmetres aerodinàmics i acústics per part del logopeda i la valoració dels factors psico-emocionals per part del psicòleg.

La valoració logopèdica es realitzarà durant l’emissió espontània o induïda de la veu, i ha d’incloure una avaluació vocal objectiva (anàlisi acústica), una valoració funcional dels paràmetres vocals i una valoració dels sistemes postural, estomatognàtic, respiratori; ja que una emissió vocal “sana” implica tot el cos, des dels peus fins al cap, i que la seva relació sigui correcta i equilibrada.

Un cop realitzada la valoració i fixats els objectius de tractament la intervenció logopèdica de la disfonia infantil se centrarà en aconseguir aquest equilibri entre les diferents estructures participants perquè l’emissió vocal sigui la més adequada amb el menor esforç possible. Per a això serà necessari treballar, sempre de forma lúdica i tenint en compte els interessos i la motivació de l’infant:

  1. Control postural. La correcta alineació des del cap fins als peus afavoreix l’equilibri entre totes les estructures que intervenen en la fonació i evita tensions inadequades.
  2. Respiració i coordinació fono respiratòria. La respiració és prioritària per disposar i regular l’energia necessària per emetre la veu de forma correcta i sense forçar-la. És important que els nens coneguin de forma senzilla quin és el procés de la respiració, quins òrgans hi estan implicats i quines són les fases del cicle respiratori. Posteriorment es realitzaran exercicis d’entrenament en respiració costo-diafragmàtica-abdominal i exercicis de preparació al buf fonatori.
  3. Relaxació. Per a l’emissió de la veu s’utilitzen diferents músculs que han de treballar de forma coordinada i equilibrada, constituint un conjunt funcional en el qual les tensions musculars influiran tant en la respiració com en l’emissió de la veu. La relaxació, tant completa com segmentària, permet assolir el grau de tonicitat muscular adequat.
  4. Articulació. L’articulació és la base d’una bona ressonància, al moure i col·locar adequadament els òrgans implicats, i possibilitar una correcta emissió de la veu.
  5. Teràpia vocal. La reeducació de la veu és el tractament indicat en els casos de disfonies infantils i puberals, encaminada a modificar i eliminar els usos vocals inadequats o abusius, així com la remissió de les lesions nodulars. Es treballaran de forma lúdica, amb diferents tècniques i exercicis, els diferents paràmetres acústics de la veu: la intensitat, el to, el timbre i la durada.
  6. Mesures d’higiene vocal. Prevenen problemes de veu i col·labora en el manteniment de la mateixa.

Factors de risc i mesures d’higiene vocal en la disfonia infantil

Per prevenir la disfonia infantil és útil conèixer quins són els factors de risc que la poden perjudicar i les mesures d’higiene vocal.

Factors de risc bio-físics:

  • Higiene nasal i vocal.
  • Ambients amb tabac.
  • Al·lèrgies respiratòries.
  • Canvis hormonals.
  • Cridar, forçar la veu, posar “veuetes”.
  • Parlar agafant pes o fent algun esforç.
  • Respirar per la boca.
  • Estossec, riure, atac vocal.
  • Alimentació.
  • Postura física.

Factors de risc socials-contextuals:

  • Aniversari, parcs, esbarjo, etc.
  • Clima, climatització artificial, canvis bruscos de temperatura, ambients poc ventilats, sequedat ambiental.
  • Soroll ambiental, família, amics i estil comunicatius.

Factors de risc psicològics:

  • Relaxació Benestar / malestar personal.
  • Cansament físic i mental.
  • Falta de son.
  • Descontrol emocional.
  • Vida agitada, estrès.
  • Respiració Tranquil·litat / agitació.

Mesures d’higiene vocal:

  • No s’ha de cridar o aclamar.  S’ha d’evitar els ambients sorollosos que t’obliguen a augmentar la intensitat de les emissions vocals; o parlar amb persones que estiguin lluny de nosaltres.
  • No s’ha de cantar i tampoc posar “veus rares” (ex.: xiscles, grunyits, sorolls d’animals, etc.).
  • Cal fer tot el possible perquè desapareguin els factors que poden irritar les cordes vocals (ex.: fum, pol·lució, pols, etc.).
  • No parlar quan estiguis realitzant algun esforç físic (gimnàstica, ballant, corrent …) o mentre estàs portant o empenyent un objecte pesat.
  • No aclarir la gola (gargamellejar) ja que perjudica la laringe.
  • Deixar descansar les cordes vocals. Intenta no parlar excessivament, sobretot en condicions d’al·lèrgies, infeccions respiratòries o si notes la laringe molt seca.
  • Evitar la veu bufada o xiuxiuejada per comunicar-se.
  • No respirar per la boca. L’aire entra sec, fred i brut. Intenta mantenir sempre una inspiració nasal. Realitza rentats nasals freqüents.
  • No parlar sense agafar aire abans, i no ho esgotar-se mentre es parla. Parlar a poc a poc, rítmicament i amb pauses; amb tranquil·litat.
  • Eliminar les begudes fredes i calentes. Beure molta aigua (2 litres) fora dels àpats.
  • Evitar els canvis bruscos de temperatura.
  • Reduir al màxim les situacions d’esgotament nerviós, la manca de son, el descontrol emotiu, la vida agitada…
  • Ha d’estar i dormir en ambients lleugerament ventilats. Les calefaccions excessives i l’ús d’aire condicionat afecten la laringe ja que en ressequen les mucoses. Incrementa la humitat en l’entorn familiar (pots utilitzar un humidificador).
  • Evita el consum de productes mentolats. També els aliments i begudes que et provoquin al·lèrgia o reflux.
  • Disminuir l’ús del telèfon, el mòbil i els videojocs.

Com humidificar les mucoses de les cordes vocals?

  • Rentats nasals diàriament per retirar mucositats que puguin impedir una respiració nasal adequada.
  • Fer “gàrgares”: amb mel i unes gotes de llimona rebaixat amb aigua, a una temperatura no excessivament calenta.
  • Bafs amb farigola (antisèptic respiratori), també es pot utilitzar camamilla amarga (antiinflamatori) els dies amb major grau de disfonia: 1 litre d’aigua amb 2 culleradetes de farigola i 2 de camamilla amarga. Realitzar bafs durant 15 minuts 2 cops al dia. Conservar a la nevera 3-4 dies.
  • Beure 2 litres d’aigua durant el dia.
  • Ús de gases humides al nas per respirar humitat quan es nota molta sequedat a la gola.

Sandra Feliú

Marc Giner

Autora del presente article:

Sandra Feliú. Logopeda. Col·legiada número 28/1324 al Colegio de Logopedas de Madrid. Lindekin

Edició:

Marc Giner Llenas, psicopedagog, número de col·legiat 387 al Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC). Director de Logopèdia a Domicili. LINKEDIN.

Bibliografia.

    • Farías, P. Ejercicios que restauran la función vocal. Observaciones clínicas. Editorial Akadia. Buenos Aires, Argentina. Primera edición 2007 [2011].
    • Fiuza, Mª J. Una realidad olvidada: la salud vocal en educación infantil y primaria. Revista galego-portuguesa de psicoloxía e educación. Vol. 19, (nº. 1), Ano 16º-2011 ISSN: 1138-1663.
    • Gutkin, D et al. Guías de práctica clínica para el diagnóstico de la disfonía. revista faso año 23 – nº 3 – 2016.
    • Iglesias, Mª J, Logoexploración de la voz en el niño. Facultad de Ciencias de Educación. Universidad de La Coruña. III Congreso Galego-portugués de Psicopedagoxía. La Coruña 1997.
    • Peña-Casanova, J. (2014). Manual de logopedia. España: Masson.

Webgrafia.

Un proceso simple y eficaz

Contacte

Contacti amb nosaltres per ampliar la informació dels nostres serveis i exposar el seu cas.

[info_box title=”Diagnòstic i Tractament” icon=”doctor” animation=”slideRight” animation_duration=”800″ animation_delay=”600″ arrow=”dark” arrow_animation=”slideRight”

Recuperació

ALTA del servei quan s’aconsegueixen els objectius proposats inicialment.

Áreas en las que ofrecemos tratamientos

  • Logopèdia infantil

    Atenció logopèdica les dificultats en el llenguatge oral i escrit, així com pel que fa a el desenvolupament orofacial.

  • Neurologopèdia

    Tractament logopèdic de les alteracions del llenguatge i la deglució degudes a ictus, traumatismes cranioencefàlics i malalties neurodegeneratives.

  • Alteracions de la veu

    Atenció logopèdica en les disfonies funcionals i orgàniques, tant en població infantil com adulta i en malalties neurodegeneratives.

  • Teràpia miofuncional

    La teràpia miofuncional tracta les alteracions en el funcionament orofacial, com la deglució atípica, alteracions de l’ATM, entre d’altres.

Llámenos por teléfono:

931001485 (Barcelona) / 910911285 (Madrid) / 960011185 (València)

O, si ho preferiu, envieu-nos un formulari: