retras del llenguatge intervenció
logopedia

La intervención logopédica en los niños prematuros

Cada any neixen més nens abans d’arribar a terme (es considera prematur a un nadó nascut abans que s’hagin complert 37 setmanes de gestació, sense importar el pes que hagi tingut al néixer) i és per això, que també cada vegada són més els estudis que confirmen que la població de nens prematurs presenta una major probabilitat de patir a curt, mig i/o llarg termini alguna alteració o dificultat en el seu desenvolupament mental, motor i/o lingüístic.

Com a conseqüència d’aquestes circumstàncies que poden arribar a donar-se en el nen prematur, es duen a terme cada vegada més estudis que avalen els beneficis de l’Atenció Primerenca i recomanen una actuació el més precoç possible i que aquesta sigui duta a terme per un equip de professionals, que planifiquin una orientació interdisciplinària (pediatres, psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, etc.) per tractar la globalitat de l’infant en cadascuna de les diferents àrees on s’observin dificultats.

Les patologies o alteracions que poden presentar els prematurs (com problemes neurològics, cardíacs, respiratoris, alimentaris, etc.) poden ser molt diversos i han de ser tractats pels professionals corresponents, i en aquest sentit, ens centrarem en aquells problemes que tracta i intervé la disciplina de la logopèdia.

La presència del logopeda dins el desenvolupament dels nens prematurs és molt important, i des de primera hora. Tal i com hem comentat, els nens prematurs són una població en risc de patir algun tipus de trastorn tant de l’alimentació com del llenguatge i/o la comunicació els quals, en moltes ocasions, no poden ser compensats amb la correcció de l’edat. En aquestes àrees és on els logopedes intervenen, a través d’una avaluació i un seguiment van controlant el desenvolupament de l’infant prematur en cada moment.

Els problemes en l’alimentació de l’infant prematur a causa de la immaduresa anatòmica i funcional dels òrgans i sistemes que controlen l’alimentació poden suposar una dificultat en l’alimentació oral, la qual cosa, impactarà directament en la nutrició i en el retard del creixement de l’infant prematur, a més d’un possible agreujament d’altres patologies.

En aquest sentit, trobem que les anomalies en les estructures craniofacials i/o dentals poden ocasionar alguns trastorns, com són els trastorns de l’articulació temporo-mandibular (ATM), de la deficiència en el ritme i en la coordinació del reflexe de succió, de deglució i de la respiració. Tots aquests aspectes també poden influir en futurs trastorns en els patrons motors d’articulació de la parla, provocant així, problemes fonètics com les dislàlies. Moltes investigacions han citat la necessitat de la intervenció logopèdica precoç, ja que és clau perquè el nen prematur aconsegueixi una alimentació independent i eficaç. Gràcies a la tècniques emprades (com l’estimulació orofacial i tàctil-kinestèsica) i a la progressiva maduració dels òrgans, els nens prematurs van millorant tot el procés i les habilitats necessàries per arribar a una alimentació òptima.

Per concloure, tots aquests problemes i dificultats que poden presentar els nens prematurs estan molt presents en la intervenció logopèdica. És necessària la presència del logopeda des del primer moment dins de l’atenció primerenca de l’infant prematur, per tal de poder prevenir i/o reduir els possibles trastorns en les àrees d’alimentació, comunicació i parla que al llarg de el desenvolupament puguin manifestar aquests nens. Per això, no és recomanable esperar el desenvolupament propi de l’infant prematur i és aconsellable que algun servei, entitat o professional orientin a les famílies i es dugui a terme una avaluació i un seguiment el més aviat possible.

Sonia Jiménez

Autora del present artíclr:

Sonia Jiménez, logopeda, número de col·legiada 08/4186 en el Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC). Logopeda de Logopèdia a Domicili. LINKEDIN.

Referències bibliogràfiques:  

  • Acosta, V.M. y Moreno, A.M. (1999). Dificultades del lenguaje en ambientes educativos. Barcelona: Masson.
  • Gallego, J.L. (1999). Calidad en la intervención logopédica. Estudio de casos. Málaga: Aljibe.
  • Mendoza, E. (2001). Trastorno específico del lenguaje (TEL). Madrid: Pirámide.
  • Moreno, J.M., Suárez, A., Martínez, J.D. y García-Baamonde, M.E. (2004). Retrasos en la adquisición y desarrollo del lenguaje. Estudio de casos. Madrid: EOS.
  • Puyuelo, M. (2005). Casos clínicos en Logopedia (volumen 2). Barcelona: Masson.
  • Aguado, G. (2004). Trastorno específico del lenguaje: retraso de lenguaje y disfasia. (pp.15-28). Málaga. Editorial: Aljibe.
  • Puyuelo, M. y Santana, R. Intervención del lenguaje. Editorial Masson, Barcelona.
  • Aguado, G. (1989): El desarrollo de la morfosintaxis en el niño. C.E.P.E., Madrid.
  • Cooper, J.; Reynell, J. & Modley, M. (1982): Método para favorecer el desarrollo del lenguaje. Médico y Técnica, Barcelona.
  • Gómez Tolón, J. (1987): Trastornos de la adquisición del lenguaje. Escuela Española, Madrid.
  • Monfort, M. (1984): La investigación logopédica. II Simposio de logopedia, C.E.P.E., Madrid.
  • Monfort, M. (1986): Investigación y logopedia. III Simposio de logopedia, C.E.P.E., Madrid.
  • Monfort, M. & Juárez, A. (1993): Los niños disfásicos. C.E.P.E., Madrid.
  • Monfort, M. (1995): Enseñar a hablar. IV Simposio de logopedia, C.E.P.E., Madrid.
  • Nieto, M. (1990): Retardo del lenguaje. C.E.P.E., Madrid.
  • Aguado, G. (1988): «El retraso del lenguaje». En: Peña Casanova (Comp.) (1988): Manual de logopedia. Masson, Barcelona, 200-215.

 

Webgrafías

Un proceso simple y eficaz

Contacte

Contacti amb nosaltres per ampliar la informació dels nostres serveis i exposar el seu cas.

Diagnòstic i Tractament

El primer pas és realitzar un bon diagnòstic (si no es disposa d’ell) i a posteriori ja podrem començar el tractament.

Recuperació

ALTA del servei quan s’aconsegueixen els objectius proposats inicialment.

Áreas en las que ofrecemos tratamientos

  • Logopèdia infantil

    Atenció logopèdica les dificultats en el llenguatge oral i escrit, així com pel que fa a el desenvolupament orofacial.

  • Neurologopèdia

    Tractament logopèdic de les alteracions del llenguatge i la deglució degudes a ictus, traumatismes cranioencefàlics i malalties neurodegeneratives.

  • Alteracions de la veu

    Atenció logopèdica en les disfonies funcionals i orgàniques, tant en població infantil com adulta i en malalties neurodegeneratives.

  • Teràpia miofuncional

    La teràpia miofuncional tracta les alteracions en el funcionament orofacial, com la deglució atípica, alteracions de l’ATM, entre d’altres.

Llámenos por teléfono:

931001485 (Barcelona) / 910911285 (Madrid) / 960011185 (Valencia)

O, si ho preferiu, envieu-nos un formulari: