professor
classe

Alteraciones de la voz en el profesorado

La veu és el mitjà de comunicació de l’ésser humà. i ha algunes professions, com mestres, professors o docents en general, que exigeixen un especial ús de la veu ja que és el seu instrument de treball. Sovint, aquests professionals ignoren el mecanisme i les funcions del sistema fonador i la utilitzen durant les jornades docents exposant-se a un risc de sobrecàrrega o sobreesforç vocal que pot perjudicar la capacitat pel seu exercici professional.

L’ús professional de la veu implica una càrrega vocal excessiva que sol derivar en un desgast o lesions de l’aparell fonador. La càrrega vocal es defineix per 5 factors relacionats directament amb l’ús de la veu: el temps de fonació durant la jornada de treball; el nivell d’intensitat utilitzat (intensitat alta); el to mitjà de veu parlada (to inadequat); el nivell de soroll ambiental (superior a 55 dB), i un temps de descans vocal limitat. La sobrecàrrega vocal a la qual se sotmet un professor sol donar lloc a adaptacions funcionals inadequades (especialment hiperfuncionals o hipercinètiques) que en alguns casos arriben a ocasionar lesions laríngs estructurals d’origen funcional.

A més, hi ha altres factors que incideixen indirectament en la veu i augmenten el risc de disfonia: l’estrès o altres factors psicològics, altres condicions de salut que incideixen en la veu (debilitat general, malaltia, etc.), hàbits perjudicials (fumar, falta d’hidratació, alimentació inadequada, vida sedentària, son insuficient, etc.).

Totes aquestes condicions impliquen que en la majoria dels casos es produeixi alguna alteració de la veu durant algun moment de la seva carrera professional, ja sigui de forma ocasional o transitòria, començant amb alguns signes d’alarma: alteració o pèrdua de la veu durant més de dues setmanes sense que hi hagi cap vinculació amb una malaltia catarral, bronquial o pulmonar; tenir picor, sequedat i / o dolor a la zona posterior de la boca; agulletes i / o tensió a l’altura de la laringe o músculs propers, voler raspar/gargamellejar contínuament, necessitat d’invertir molta energia per parlar o augmentar el volum perquè sinó “la veu no surt”, sent complicades les converses en ambients sorollosos; perdre la veu a mesura que passa la setmana encara que es recuperi en períodes de descans o perdre registre tonal al cantar. Si no són “escoltats” derivaran en lesions orgàniques (patologia nodular, els problemes relacionats amb les disfonies hiperfuncionants, l’edema de Reinke i el pòlip laringi) que impliquen una actuació mèdica més enèrgica, l’aplicació d’intervencions quirúrgiques en determinats casos i una reeducació més laboriosa per part del logopeda.

Prevenció i intervenció de les alteracions de la veu en el professorat per part del logopeda.

Per evitar alteracions de la veu en el docent és imprescindible que aquests coneguin els mecanismes de la fonació i els recursos de la veu, i així prendre consciència dels seus propis hàbits, per corregir-los mitjançant l’exercici i l’automatització dels mecanismes més adequats per aconseguir un major rendiment de les qualitats sonores evitant el cansament vocal.

Com a mesura preventiva cal que es coneguin mesures d’higiene vocal i s’intentin controlar els factors ambientals, per a això es recomana:

  • Evitar els ambients carregats de fum i pols, ja que irriten i produeixen sequedat a la mucosa.
  • Observar els canvis climatològics i controlar els ambients amb aire condicionat o amb excés de calefacció. Evitar canvis bruscs de temperatura.
  • Humidificar l’ambient quan hi hagi calefacció, col·locant un recipient d’aigua sobre el radiador.
  • Tenir cura de les emanacions d’olors fortes o de l’exposició a productes químics, productes de neteja, pintures, etc.
  • Millorar l’acústica dels espais tancats en els centres de nova creació.
  • Controlar i reduir el soroll ambiental en la mesura del possible.

Algunes mesures d’higiene vocal i recomanacions en l’ús de la veu són:

  • No fumar ni beure, ja que es tracta d’agents nocius per a la mucosa de la laringe i causen una forta irritació, fins al punt de produir que els plecs vocals perdin mobilitat.
  • Evitar els picants i els àpats abundants si després d’aquests es farà un ús professional de la veu. Tenir una alimentació equilibrada, que contingui vitamines A, B, E, D i C per evitar el reflux que pot irritar les cordes vocals.
  • No prendre begudes excessivament fredes ni calentes, sinó naturals i temperades.
  • Evitar els caramels de menta ja que ressequen la mucosa. Són preferibles els cítrics o de malví.
  • Hidratar-se adequadament: beure aigua amb freqüència durant l’activitat laboral.
  • Mantenir un ritme regular de son.
  • Controlar la postura dura: No girar el coll al parlar mentre s’escriu a la pissarra, evitar “postures rares” o fer esforços mentre es parla.
  • Demanar la col·laboració de l’alumnat i dels companys de treball.
  • Atendre els “signes i símptomes d’alarma” per acudir als professionals com més aviat millor.
  • No forçar la veu per sobre del nivell de soroll ambiental. Ajuda’t de mesures tècniques d’amplificació si cal.
  • No forçar la veu quan es pateixen processos patològics a la faringe o en estats d’esgotament físic i / o mental.
  • Evitar els abusos extralaborals de la veu. Fer repòs vocal després de la jornada laboral.
  • Aprendre una tècnica vocal i de control emocional adequada, intentant dominar les situacions sense un continu i excessiu esforç vocal.
  • Aprendre a controlar les pauses adequadament quan es parla.
  • Realitzar exercicis d'”escalfament” pels articuladors de la veu.

Un cop controlat l’entorn i els factors de risc és imprescindible acudir al logopeda per procedir amb la reeducació de la veu. Amb la reeducació logopèdica es pretén aconseguir un ús correcte de la veu des del coneixement de la tècnica vocal precisa fins arribar a la utilització de la mateixa, primer conscientment i després automàticament.

El treball vocal es basa en despertar sensacions propioceptives correctes per anar modelant un esquema corporal-vocal. Per a això ens centrarem en:

  1. Adquirir coneixements bàsics sobre com és i com funciona la laringe, el mecanisme respiratori i el mecanisme ressonador. A més de proporcionar els recursos i habilitats necessàries per a identificar la utilització de la pròpia veu i reconèixer patrons o usos inadequats i / o abusius de la mateixa.
  2. Controlar la relaxació de diverses parts del cos, especialment de les espatlles, tòrax, cara i clatell, i aconseguir l’equilibri adequat entre totes elles.
  3. Experimentar la sensació de suport que la respiració costo-diafragmàtica-abdominal atorga a la veu, i l’ocupació dels músculs abdominals.
  4. Adquirir una articulació precisa de vocals i consonants, que ajudaran a que l’emissió de la veu sigui clara i concisa, mantenint amb flexibilitat la mobilitat de la mandíbula i la llengua.
  5. L’adquisició d’una bona tècnica vocal, definida com el coneixement i la pràctica d’una correcta emissió vocal, sense esforç, mantenint el to i controlant el volum segons les necessitats. Exercitant els paràmetres de la veu: intensitat, to i timbre. En definitiva, els exercicis es centraran en: el control postural, relaxació general i específica, respiració costo-driafragmática i la seva coordinació amb la fonació, ús de ressonadors, millorar la impostació vocal, evitar l’atac vocal, controlar el ritme, l’articulació, l’extensió tonal i la projecció de la veu.

Sandra Feliú

Bibliografia.

  • Domínguez-Alonso, J et al (2019). Perturbación de la voz en docentes. Rev Esp Salud Pública. 2019; Vol. 93: 9 de agosto e1-13.
  • Castejón Fernández, L (2012). Prevención de disfonías funcionales en el profesorado universitario: tres niveles de acción preventiva. Instituto de Ciencias de la Educación de la Universidad de Oviedo. Publicado por Elsevier España, S.L.

Webografia.

Un proceso simple y eficaz

Contacte

Contacti amb nosaltres per ampliar la informació dels nostres serveis i exposar el seu cas.

Diagnòstic i Tractament

El primer pas és realitzar un bon diagnòstic (si no es disposa d’ell) i a posteriori ja podrem començar el tractament.

Recuperació

ALTA del servei quan s’aconsegueixen els objectius proposats inicialment.

Áreas en las que ofrecemos tratamientos

  • Logopèdia infantil

    Atenció logopèdica les dificultats en el llenguatge oral i escrit, així com pel que fa a el desenvolupament orofacial.

  • Neurologopèdia

    Tractament logopèdic de les alteracions del llenguatge i la deglució degudes a ictus, traumatismes cranioencefàlics i malalties neurodegeneratives.

  • Alteracions de la veu

    Atenció logopèdica en les disfonies funcionals i orgàniques, tant en població infantil com adulta i en malalties neurodegeneratives.

  • Teràpia miofuncional

    La teràpia miofuncional tracta les alteracions en el funcionament orofacial, com la deglució atípica, alteracions de l’ATM, entre d’altres.

Llámenos por teléfono:

931001485 (Barcelona) / 910911285 (Madrid) / 960011185 (València)

O, si ho preferiu, envieu-nos un formulari: