retras del llenguatge intervenció
logopedia

Qué es la disartria

Quan parlem de disàrtria ens referim a un trastorn de la parla a nivell motor i s’associa amb trastorns de la respiració, la direcció del flux d’aire, la funció laríngia i la pronunciació. És a dir, la disàrtria, és una afecció en la qual hi ha pèrdua o control deficients dels músculs que s’utilitzen per parlar, de manera que l’articulació de la parla resulta deteriorada o inintel·ligible.

Causes de la disàrtria

La disàrtria és un símptoma freqüent de moltes afeccions neurològiques i per això s’associa comunament a aquest tipus de problemes.

L’origen de la disàrtria pot ser molt variat, tenint en compte que qualsevol alteració a nivell neurològic pot provocar-la. Les causes poden ser degudes des d’un traumatisme cranioencefàlic, una trombosi, un tumor cerebral, un ictus, bé per malalties degeneratives com l’Alzheimer, el Parkinson i les demències, i fins per la ingesta de determinats medicaments com narcòtics o sedants.

Independentment del seu origen, per parlar de disàrtria hi ha d’haver una lesió en una zona específica de cervell, la qual s’encarrega de l’execució i planificació de les ordres motores (tant a nivell de parla com a nivell d’extremitats, cap i coll). El sistema nerviós en molts casos pot emetre les ordres de manera correcta però els moviments motors no poden ser executats adequadament.

Símptomes de la disàrtria

Els símptomes de la disàrtria varien entre diferents persones i depenen de la causa de l’afecció i la seva gravetat. La disàrtria té un profund efecte en el pacient i les seves famílies, ja que la comunicació està integralment relacionada amb l’expressió de la personalitat i les relacions socials.

Alguns dels símptomes i problemes més comuns en persones amb disàrtria són els següents:

  • Balboteig o parla inintel·ligible per problemes en la pronunciació.
  • Ritme irregular o anòmal al parlar, pot ser inusualment lent, ràpid o monòton.
  • Volum irregular de la parla: parla murmurant o parla massa fort.
  • Timbre de la veu nasal o hipernasal, ronquera o veu entretallada.
  • Baveig
  • Trastorns de deglució: dificultat al mastegar i empassar els aliments.

En general, no tots els pacients amb disàrtria presenten els mateixos símptomes, ja que dependrà de l’afectació a nivell neurològic. Per això trobarem que en una disàrtria lleu la parla sol ser intel·ligible i la intensitat i velocitat de la parla estan menys afectades. D’altra banda, en una disàrtria moderada aquests símptomes augmenten i en ocasions la parla és inintel·ligible. I quan la disàrtria és severa la mobilitat dels músculs facials està bastant afectada i els símptomes són més notoris.

Tractament de la disàrtria

Com ajuda el logopeda a les persones que tenen disàrtria?

El logopeda, després d’haver realitzar una  avaluació del pacient, ha de determinar quin és el procediment més adequat per ajudar a millorar la capacitat de la parla. El tractament dependrà molt de les causes i del nivell de dificultat que té el pacient per comunicar-se. En funció de les alteracions s’establirà una teràpia de la parla específica, en la qual es duran a terme una sèrie d’exercicis que ajudaran a sufragar i a disminuir les alteracions presents en la parla.

Alguns dels objectius que es duen a terme a la teràpia de parla són els següents:

  • Ajustar la velocitat de la parla.
  • Millorar l’ús de la respiració.
  • Millorar l’articulació dels sons afectats i de paraules.
  • Enfortir la musculatura facial, augmentant el moviment de la boca, la llengua, els llavis i la mandíbula.
  • Guiar i ajudar els familiars per aconseguir una millor comunicació amb la persona afectada.

En casos greus en que és complicat recuperar la parla, el logopeda ajuda al pacient a aprendre mètodes alternatius de comunicació, com l’ús de senyals visuals o gestos, taulers de comunicació amb pictogrames o amb eines tecnològiques a través de dispositius electrònics.

Sonia Jiménez

Autora del present article:

Sonia Jiménez, logopeda, número de col·legiada 08/4186 al Col·legio de Logopedes de Catalunya (CLC). Logopeda de Logopèdia a Domicili. LINKEDIN.

Referències bibliogràfiques 

  • Acosta, V.M. y Moreno, A.M. (1999). Dificultades del lenguaje en ambientes educativos. Barcelona: Masson.
  • Gallego, J.L. (1999). Calidad en la intervención logopédica. Estudio de casos. Málaga: Aljibe.
  • Mendoza, E. (2001). Trastorno específico del lenguaje (TEL). Madrid: Pirámide.
  • Moreno, J.M., Suárez, A., Martínez, J.D. y García-Baamonde, M.E. (2004). Retrasos en la adquisición y desarrollo del lenguaje. Estudio de casos. Madrid: EOS.
  • Puyuelo, M. (2005). Casos clínicos en Logopedia (volumen 2). Barcelona: Masson.
  • Aguado, G. (2004). Trastorno específico del lenguaje: retraso de lenguaje y disfasia. (pp.15-28). Málaga. Editorial: Aljibe.
  • Puyuelo, M. y Santana, R. Intervención del lenguaje. Editorial Masson, Barcelona.
  • Aguado, G. (1989): El desarrollo de la morfosintaxis en el niño. C.E.P.E., Madrid.
  • Cooper, J.; Reynell, J. & Modley, M. (1982): Método para favorecer el desarrollo del lenguaje. Médico y Técnica, Barcelona.
  • Gómez Tolón, J. (1987): Trastornos de la adquisición del lenguaje. Escuela Española, Madrid.
  • Monfort, M. (1984): La investigación logopédica. II Simposio de logopedia, C.E.P.E., Madrid.
  • Monfort, M. (1986): Investigación y logopedia. III Simposio de logopedia, C.E.P.E., Madrid.
  • Monfort, M. & Juárez, A. (1993): Los niños disfásicos. C.E.P.E., Madrid.
  • Monfort, M. (1995): Enseñar a hablar. IV Simposio de logopedia, C.E.P.E., Madrid.
  • Nieto, M. (1990): Retardo del lenguaje. C.E.P.E., Madrid.
  • Aguado, G. (1988): «El retraso del lenguaje». En: Peña Casanova (Comp.) (1988): Manual de logopedia. Masson, Barcelona, 200-215.

 

Webgrafia

Un proceso simple y eficaz

Contacte

Contacti amb nosaltres per ampliar la informació dels nostres serveis i exposar el seu cas.

Diagnòstic i Tractament

El primer pas és realitzar un bon diagnòstic (si no es disposa d’ell) i a posteriori ja podrem començar el tractament.

Recuperació

ALTA del servei quan s’aconsegueixen els objectius proposats inicialment.

Áreas en las que ofrecemos tratamientos

  • Logopèdia infantil

    Atenció logopèdica les dificultats en el llenguatge oral i escrit, així com pel que fa a el desenvolupament orofacial.

  • Neurologopèdia

    Tractament logopèdic de les alteracions del llenguatge i la deglució degudes a ictus, traumatismes cranioencefàlics i malalties neurodegeneratives.

  • Alteracions de la veu

    Atenció logopèdica en les disfonies funcionals i orgàniques, tant en població infantil com adulta i en malalties neurodegeneratives.

  • Teràpia miofuncional

    La teràpia miofuncional tracta les alteracions en el funcionament orofacial, com la deglució atípica, alteracions de l’ATM, entre d’altres.

Llámenos por teléfono:

931001485 (Barcelona) / 910911285 (Madrid) / 960011185 (València)

O, si ho preferiu, envieu-nos un formulari: