S’anomena rotacisme a qualsevol defecte en l’articulació del fonema r simple (or, cara) o r múltiple (carretó, ratolí), ja sigui per omissió o per distorsió (erra gutural).
La “r” és una de les lletres més difícils d’adquirir i per això, és una de les últimes que s’aprèn a pronunciar, sol adquirir-se completament (r forta i travades) als 5-6 anys. Passada aquesta edat ha de corregir el més aviat possible, ja que com més tard es comenci la rehabilitació, més temps es necessitarà per a aquesta. En el cas de la /r/ simple convindria iniciar el seu tractament als 4-5 anys.
El sigmatisme és un tipus de dislàlia caracteritzat per un defecte en la pronunciació de les paraules que contenen el so “s”, en alguns casos per l’exagerada pronunciació del fonema que ocasiona una mena de xiulet (sesseig) i/o per substitució o distorsió del mateix.
Aquest problema és molt comú durant el canvi de dentició (4-6 anys) però es supera ràpidament amb la pràctica. Abans d’aquesta etapa (3 anys) també és normal observar aquesta dificultat en el seu llenguatge, però si als 4 anys el nen encara no ha iniciat el canvi de dents i ja presenta aquesta dificultat cal treballar-la amb ajuda d’un logopeda.
També hem de tenir en compte les variants idiomàtiques on aquestes substitucions o distorsions es donen de forma natural, i assegurar-nos que aquesta és la causa i no la incapacitat de pronunciar el fonema en si.
En ambdós casos aquestes dificultats poden produir-se per alteracions físiques; existència de fre lingual curt que dificulta l’elevació de l’àpex lingual; presència de paladar ogival (més elevat i estret), de manera que la persona no hi pot recolzar correctament la llengua; hipotonicitat i/o manca de control dels òrgans bucofonatoris (llavis, llengua, músculs masseters, etc.).
De la mateixa manera, si a nivell funcional hi ha una manca de força i coordinació en el buf, maloclusió dentària o mal posicionament de la llengua (avançada i/o tocant/sobrepassant les dents) també poden produir-se dificultats d’articulació.
Intervenció logopèdica en rotacisme i sigmatisme
Com ja s’ha dit anteriorment el logopeda ha de realitzar una valoració exhaustiva per poder determinar si és necessària la intervenció logopèdica i, en cas afirmatiu, poder establir el millor tractament. Per a això hem de valorar:
- Discriminació auditiva.
- Característiques anatomofuncionals de les estructures orolinguofaciales: observació de les estructures (llengua, llavis, paladar tou i dur, amígdales, frens, dentició i oclusió), la seva tonicitat, mobilitat i control. Així com la presència d’hàbits orals inadequats (succió digital, ús prolongat de el biberó o xumet, onicofàgia, etc.) que poden conduir al desenvolupament de maloclusions i desequilibris musculoesquelètics de les estructures orolinguofaciales.
- Patró respiratori: observar manera (nasal, oral o mixt), tipus (complet, superior o clavicular, abdominal), ritme i amplitud.
- Permeabilitat nasal: Prova de Glatze.
- Funcionalitat respiratòria: Prova de Rosenthal.
- Patró deglutori. Fins als 4-5 anys solen presentar un patró deglutori infantil. Passada aquesta edat podríem començar a parlar de deglució disfuncional.
- Característiques de la veu: observar intensitat, longitud tonal, timbre i ressonància.
- Llenguatge, parla i comunicació: valorant els aspectes semàntics i morfosintàctics, fonètic-fonològics i pragmàtics, la fluïdesa i la lectoescriptura (en trastorns fonològics).
Després de la valoració, en el cas que el tractament sigui necessari, aquest haurà de centrar-se en:
- Conscienciació per part de la família i el nen per aconseguir una major predisposició i col·laboració per part seva.
- Eliminació dels hàbits orals inadequats ja que actuaran com a obstacles pel tractament i sense la seva eliminació no s’aconseguirà l’automatització i generalització a la parla espontània.
- Foment de la integració de l’esquema corporal de la zona orofacial perquè el nen aconsegueixi un major coneixement, propiocepció i control voluntari de les parts de sistema estomatognàtic. Així com l’exercitació de la musculatura orofacial.
- Ensenyament directe i explícit del punt i mode articulatori del so alterat començant amb el so aïllat, passant a l’articulació de síl·labes (directes, inverses, complexes), paraules i frases. Fins a la seva automatització a el llenguatge espontani.
Per a això es tindran en compte sempre els interessos de l’infant i es realitzaran les activitats de forma lúdica i cridanera, realitzant:
- Exercicis de relaxació.
- Exercicis de respiració i buf.
- Exercicis per afavorir la mobilitat, força i coordinació de la musculatura orofacial (pràxies).
- Exercicis de discriminació auditiva (si fos necessari).
- Exercicis de repetició del fonema en qüestió, en totes les seves posicions, de forma aïllada, en síl·labes, paraules i frases.
Pautes i consells per treballar el rotacisme i el sigmatisme des de casa
La família és el mirall en el qual es reflectirà el nen per desenvolupar la parla i el llenguatge, per això és important tenir en compte algunes consideracions per ajudar/facilitar que aquest sigui correcte. Hem d’aprofitar les interaccions quotidianes i els usos del llenguatge de l’entorn natural.
- Parla-li lentament, amb entonació normal i pronunciació clara. Utilitzant un vocabulari adequat a l’edat de l’infant emmarcat en frases senzilles i curtes.
- Evitar repetir les paraules mal articulades pel nen, encara que siguin gracioses, això reforçarà la seva articulació errònia. No reforcis el llenguatge infantilitzat utilitzant les seves pròpies expressions (què potit – que bonic). En comptes d’això, hem de oferir-li el model correcte.
- Eliminar l’ús de xumet i dels biberons, si n’és el cas. Afavoreixen les deglucions atípiques, els models erronis de respiració i les imprecisions articulatòries.
- Exercitar la musculatura a través de la ingesta d’aliments sòlids.
- Ensenyar a mocar-se i, si respira per la boca o ronca, portar-lo a l’otorinolaringòleg.
- Realitza exercicis de relaxació, de respiració i buf i exercicis per afavorir la mobilitat, força i coordinació de la musculatura orofacial (pràxies).
- Segueix el seu focus d’atenció, centra’t en el que està veient el nen/a i aprofita per parlar-ne (aportant dades, comentaris sobre el que succeeix).
- Procura que gaudeixi escoltant: amb objectes sonors, buscant d’on procedeixen els sons que sent (camió que passa, onomatopeies …) canta-li cançons infantils, contes senzills …
- Proposar als nens/es situacions comunicatives per afavorir la seva expressió oral (cantar cançons infantils, explicar contes, memoritzar refranys, endevinalles, petites poesies, jocs de paraules, etc.)
- No el corregeixis directament, ni li demanis que repeteixi quan diu quelcom malament. És millor l’ús d’expansions, extensions i incorporacions, donant el model correcte, o l’ús de autoconversaciones o parla paral·lela mentre narrem el que estem fent.
- Pots acompanyar algunes emissions amb llenguatge corporal facilitador, gestos facials, assentiments… per facilitar la seva comprensió.
- Eliminar les preguntes excessives, interrupcions i exigències de parlar. Les preguntes fan que el nen necessàriament hagi d’emetre una resposta, el que augmenta l’exigència de la situació comunicativa.
- Ajuda a que intenti expressar els seus pensaments i els seus desitjos mitjançant el llenguatge. Fer comentaris sobre el que sentim i explicar-ho d’una manera natural. Si no sap demanar o expressar el que vol amb llenguatge oral, nosaltres ho verbalitzarem per ell expressant les frases de forma senzilla, però ben formades.
- Deixa que el nen/a digui les coses per si mateix: dóna-li temps per preparar les seves emissions lingüístiques quan li fem alguna pregunta. Si veiem que encara no sap dir la resposta, verbalitzar nosaltres per ell. Hem de ser pacients i no impacientarnos per una resposta ràpida. Sense avançar-nos ni concloure les paraules o frases que a ell li costa dir.
- Mantenir contacte amb persones alienes al seu entorn familiar (adults i nens de la seva edat). Intentaran fer-se entendre i millorar a poc a poc la seva articulació.
- Demostrar-los confiança, oferir seguretat i motivar-los constantment perquè, de vegades, poden sentir certa ansietat o desànim.