El concepte de Discapacitat Intel·lectual (DI en endavant) ha anat evolucionant al llarg del temps. Durant anys, el retard cognitiu i del desenvolupament s’anomenava Retard Mental. El 2006 es va canviar la concepció del terme a DI i el nom de l’Associació Americana de Retard Mental (AAMR) va passar a denominar-se Associació Americana de Discapacitats Intel·lectuals i del Desenvolupament (AAIDD). La DI es va definir com la presència de limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa que es manifesta abans dels 18 anys a les habilitats adaptatives conceptuals, socials i pràctiques. A principis del 2022, Verdugo i Galván expliquen en una trobada online organitzada per Plena Inclusión España la nova definició de DI, amb una perspectiva més àmplia, deixant d’estar basada en les dificultats de les persones i centrant-se en com han de ser recolzades. A més, s’augmenta l’edat límit d’aparició de les dificultats fins als 22 anys perquè el desenvolupament humà continua passat els 18 anys.
Hi ha diferents graus d’afectació en funció de la severitat del trastorn, podent ser lleu, en persones amb CI entre 50-55 i aproximadament 70; moderat amb CI entre 35-40 i 50-55; greu amb QI entre 20-25 i 35-40 o profund amb QI inferior a 20-25 segons els barems de l’Associació Americana de Psicologia (APA, 2014). Nombrosos autors afirmen que les persones amb DI presenten limitacions significatives en l’adquisició, el desenvolupament i l’ús de les habilitats lingüístiques amb més o menys alteració en funció del grau d’afectació.
Logopèdia en Discapacitat Intelectual
Hi ha evidència científica que entre les dificultats afectades en persones amb discapacitat intel·lectual hi ha les habilitats pragmàtiques, és a dir, l’ús apropiat del llenguatge per comunicar-se en diferents contextos i amb diferents interlocutors. Per això, la intervenció logopèdica individualitzada ha demostrat ser la més efectiva en perfils amb diferents graus de Discapacitat Intel·lectual.
És molt important dissenyar i desenvolupar sistemes de suports per a les persones amb DI de manera individualitzada en funció de les vostres necessitats. El sistema ha de complir una sèrie de requisits mínims com estar centrat en la persona atenent al global de les seves necessitats, que s’apliqui de manera coordinada en els diferents ambients en què es desenvolupi la persona, que estigui orientat perquè els permeti fer presa de decisions i comprendre el món i estar basats en evidència científica.
Dificultats de comunicació en la Discapacitat intelectual
Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) ajuden al desenvolupament de les habilitats comunicatives en nens/es amb DI, podent arribar a obtenir una comunicació funcional. Es tracta d‟un instrument d‟intervenció logopèdica i educativa que té com a objectiu augmentar el nivell d‟expressió i comprensió i/o compensar les dificultats comunicatives. Per això s’utilitza un conjunt de codis no vocals amb suport físic o sense.
La idoneïtat del sistema de comunicació dependrà de les característiques de cada individu, per la qual cosa cal estudiar de manera exhaustiva els punts forts i no tan forts de la persona amb DI. Sempre que es pugui s’ha de fomentar l’ús del llenguatge oral existent que es podrà donar suport mitjançant un sistema augmentatiu amb l’objectiu de desenvolupar una comunicació funcional. En el cas de les persones amb un DI greu, moltes vegades caldrà establir un sistema de comunicació alternatiu com a mitjà dexpressió i comprensió.
Ensenyament dels SAAC amb ajuda
A continuació, s’exposarà un exemple de les fases que se seguirien en la implementació d’un SAAC amb suport físic:
1) Selecció del vocabulari inicial en funció dels seus interessos i rutines buscant ampliar-lo
2) Aprenentatge dels símbols mitjançant activitats d’associació, aparellament d’iguals i diferenciació entre símbols.
3) Utilització dels símbols en conversa dirigida
4) Augment de vocabulari i estructuració de frases
5) Distribució del vocabulari al suport de comunicació
Hi ha altres components del procés comunicatiu que cal tenir en compte per generalitzar l’aplicació en els diferents contextos, com ara instruir als diferents interlocutors la manera de procedir, que no s’anticipin a la resposta, que no facin preguntes tancades únicament, que utilitzin un llenguatge adequat a la seva edat…
Per acabar, cal destacar que s’ha comprovat l’efectivitat de les intervencions logopèdiques centrada en les habilitats pragmàtiques, en concret, les relacionades amb interacció, interacció social i habilitats conversacionals en una adolescent amb discapacitat intel·lectual. (García-Pallas, 2015).
