Retard maduratiu, signes d’alerta i evolució
Retard maduratiu
El retard maduratiu o del desenvolupament, és quan un nen no assoleix les fites de desenvolupament en els temps previstos. És a dir, el desenvolupament del nen o la nena no segueix el seu curs normalitzat i cronològicament va endarrerit. És un terme que s’utilitza per descriure un procés més lent pel que fa a la maduració neurològica en absència d’una lesió cerebral visible.
Aquest retard el trobem a diferents àrees: la motricitat gruixuda o fina, el desenvolupament cognitiu, el llenguatge, la comunicació i/o les habilitats socials. Perquè un nen sigui diagnosticat amb un retard en el desenvolupament l’afectació s’haurà de trobar en diverses àrees alhora. Si per exemple afecta només l’àrea del llenguatge s’hauria de parlar de retard del llenguatge.
El retard en el desenvolupament pot ser causat per diferents factors, com ara l’herència genètica, els problemes amb l’embaràs i el part prematur. No obstant això de vegades la causa és desconeguda.
Senyals que ens poden alertar d’un retard maduratiu.
Amb un any:
- El balboteig de les primeres paraules comença després del primer any.
- No mostra interès per ensenyar les joguines i les coses que li interessen.
- El gateig comença després del primer any o fins i tot més tard.
- No respon ni reacciona quan el criden pel seu nom.
- No imita, ja siguin sons, ritmes o accions.
- No distingeix els sons familiars (el timbre de la porta, la veu dels pares).
- Es mostra desinteressat amb les joguines i els jocs.
Amb dos anys:
- El vocabulari és reduït i les respostes a preguntes són escasses.
- Els primers passos comencen quan els nens de la seva edat ja caminen.
- Pèrdua de concentració que no permet seguir el fil d’una història infantil o una conversa.
- No juga ni s’integra amb els nens de la seva edat.
- No expressa les seves emocions.
- No executa més d’una ordre alhora i li costa seguir normes senzilles.
- El joc no és simbòlic, ja que la capacitat d’abstracció no existeix o és molt limitada.
En la majoria dels casos el diagnòstic sol donar-se en els primers anys de vida, però poden passar fins a dos o tres anys fins que els pares no s’adonen que el seu fill/a no és capaç de fer les coses que fan els nens de la seva edat.
Evolució d’un retard maduratiu
En sentit general, l’evolució d’un retard maduratiu sol ser positiva sempre que rebi l’estimulació i la intervenció adequades. Els nens o nenes amb retard en el desenvolupament sovint progressen i arriben a un desenvolupament normalitzat igual que la resta de nens de la seva edat.
Cal tenir en compte que perquè un retard maduratiu no s’accentuï i persisteixi al llarg del temps cal una intervenció tan aviat com sigui possible. Sol ser complex a edats tan primerenques distingir els diferents trastorns infantils i donar el diagnòstic és complicat, ja que en alguns casos el que en principi era un retard maduratiu acaba en un diagnòstic més específic pel que cal estar atents per anar donant les respostes a les variables que es puguin anar presentant a mesura que el nen creix.
Leave a reply
