Quan iniciar el tractament logopèdic en nens
De vegades els pares i/o mares no entenen els seus fills quan parlen, ja que aquests ometen alguns sons o els canvien per altres. Aquest és un dels senyals d’alerta que poden fer sospitar els pares i mares que el seu fill presenta un retard de la parla o del llenguatge. En la majoria de casos aquestes dificultats es poden disminuir satisfactòriament si es detecten a temps i hi intervé un logopeda. El logopeda és el professional que s’ocupa del diagnòstic i el tractament dels trastorns que afecten el llenguatge, la veu, la parla i la deglució.
Des que emeten les primeres paraules al voltant de l’any, fins que aconsegueixen expressar-se verbalment sense cap dificultat, els nens desenvolupen el llenguatge. No obstant això, aquest no sempre evoluciona de manera adequada i en l’edat en què s’ha d’haver adquirit de forma completa, al voltant dels cinc anys, es detecten símptomes i evidències de desajustos o retards que necessiten la intervenció directa d’un especialista per resoldre’ls. Per tant, és important observar els infants des d’edats primerenques i veure com evoluciona el seu llenguatge, comprensió, parla, deglució i veu.
En aquest sentit, els logopedes apostem per la intervenció precoç o primerenca amb independència de l’edat del nen sempre que hi hagi retards, perquè esperar el moment de l’adquisició de la lectura en complica el pronòstic. És recomanable no esperar que el temps el corregeixi i acudir al logopeda perquè en faci una valoració i comenci amb la intervenció.
Alguns dels símptomes o senyals percebuts en nens entre 4 i 5 anys que alerten sobre possibles dificultats que ha de tractar un especialista de la logopèdia són:
- Parla infantilitzada, difícil de comprendre per l’adult.
- El nen té un vocabulari reduït i tendeix a fer servir un llenguatge telegràfic, amb absència d’articles i pronoms.
- Abusa dels gestos i la mímica per expressar-se.
- Omet determinats fonemes que no sap pronunciar (exemple en castellà: “pato” per “zapato” o “pato” per “plato”)
- Substitueix uns fonemes per uns altres que li resulten més fàcils de pronunciar (“tasa” per “casa”)
- Distorsiona el llenguatge i dóna lloc a paraules inintel·ligibles.
- Repeteix una síl·laba o diverses durant l’emissió d’una frase.
- No segueix els temes de conversa.
- Està ronc amb massa freqüència.
- Respira amb la boca oberta.
- Es registren canvis dràstics de la seva veu.
