¿Què és la neurologopèdia?

La neurologopèdia és una especialitat de la logopèdia que tracta de compensar, minimitzar i rehabilitar aquells desordres en el llenguatge, la parla o la deglució que hagin estat causats per algun tipus de trastorn neurològic.

Els trastorns neurològics afecten el cervell i el sistema nerviós, si alguna cosa no funciona correctament pot ocasionar dificultats per a l’aprenentatge, la respiració, la deglució, la parla i el moviment, així com problemes associats amb l’estat d’ànim, els sentits o la memòria. Per tant, l’objectiu principal de la neurologopèdia és ajudar a millorar els desafiaments diaris a què s’enfronten les persones amb trastorns neurològics a través de la intervenció compensant, en la mesura que sigui possible, totes aquestes dificultats que poden aparèixer.

Les principals causes d’un dany neurològic poden ser degudes a lesions cerebrals o malalties degeneratives, a continuació expliquem breument com afecten el pacient cadascuna d’elles:

 

Lesió cerebral:

Les lesions cerebrals poden ser produïdes per molts factors, però els que més destaquen són els accidents cerebrovasculars (ACV). Els ACV són causats per un trombe o èmbol que bloqueja el flux de sang que arriba al cervell o, també, els accidents que es poden produir per angòxia, que és la manca d’oxigen, o fins i tot a la sang, als teixits del cos. Les conseqüències d’aquestes lesions cerebrals són els trastorns següents:

  • Disàrtria: la disàrtria és una dificultat per articular paraules. Un individu amb disàrtria pot tenir un llenguatge confús, ronc, desigual o tens, que pot ser difícil d’entendre o completament inintel·ligible.
  • Apràxia: l’apràxia és la incapacitat d’executar moviments intencionats i coordinats, encara que la força muscular i la capacitat mental romanen intactes.
  • Disfàgia: la disfàgia és una dificultat per empassar aliments, líquids i fins i tot saliva, a causa de la debilitat muscular o la paràlisi. Les persones poden experimentar dificultats lleus o severes en empassar, incloent:
    • Tossir, ennuegar-se o aclarir-se la gola mentre menja o beu.
    • Dolor o molèstia a la gola.
    • Una sensació de menjar que s’adhereix a la boca, la gola o la part superior del pit.
  • Afàsia: l’afàsia afecta la capacitat d’un individu per fer servir i entendre el llenguatge de manera efectiva, i sovint és un símptoma d’una malaltia degenerativa. Per a alguns adults, la comprensió del llenguatge romandrà relativament intacta, però és possible que tinguin més dificultats per expressar les seves necessitats.

Per a les persones amb aquests problemes greus és important centrar-se en un entorn de comunicació total. Això significa utilitzar tots els mitjans possibles per ajudar tant l’expressió com la comprensió.

 

Malalties degeneratives:

Les malalties neurològiques progressives i els trastorns al cervell poden tenir un gran impacte en les habilitats de comunicació. Hi ha una sèrie de malalties que poden afectar el cervell i la comunicació, com:

  • Demències
  • Parkinson
  • Alzheimer
  • Malaltia de Huntington
  • Esclerosi múltiple

Totes aquestes malalties tindran un impacte important en la funció cognitiva i comunicativa i, per tant, hi trobarem també l’aparició de símptomes com l’afàsia, la disàrtria o la disfàgia.

En definitiva, els logopedes especialitzats en neurologopèdia tracten de millorar, mitjançant la intervenció directa i tractaments especialitzats i individualitzats, la qualitat de vida de totes aquelles persones que tinguin alguna dificultat en el llenguatge (oral o escrit), de la parla o de la deglució causats per danys neurològics.

Leave a reply