Com afecta l’arribada d’un germà al desenvolupament del llenguatge

Com ja s’ha esmentat en articles anteriors, els germans grans suposen un gran impacte a la vida dels seus germans petits i són el model a seguir en nombrosos aspectes, com ara el desenvolupament del llenguatge, l’alimentació, la personalitat, etc. Els nens passen la major part del temps plegats, s’entretenen jugant, fent dibuixos, etc; i és aquí on es consolida el desenvolupament del llenguatge i les relacions interpersonals. Els germans grans solen corregir i intenten guiar el germà petit en les seves conductes i en la realització de diverses activitats, i per això emprenen constantment el llenguatge.

 

No obstant, en alguns casos, l’arribada d’un germà petit suposa un moment difícil d’assimilar per part dels germans grans. Per què? Què passa quan arriba un germà petit? En el desenvolupament dels infants influeix l’ordre de naixement que s’ocupa dins d’una família? És diferent ser el germà gran, el petit o el mitjà?

 

Doncs bé, la literatura assenyala que la posició que s’ocupa entre els germans sí que afecta tant en el desenvolupament del caràcter de les persones com en la manera que els seus familiars s’hi relacionen. L’experiència de vida d’un nen i les actituds dels pares envers ell poden ser molt diferents segons la posició que ocupa aquest entre els seus germans. Per això és important que sapiguem quines són les actituds que es tendeixen a repetir amb més freqüència en relació amb la posició de cada fill, per estimular i afavorir aquelles característiques que pel lloc que ocupa aquest nen se solen potenciar menys, de manera que no restringeixin les seves oportunitats de desenvolupament.

 

De fill únic a germà gran

Hem de tenir en compte que el primer fill és l’únic que té, durant un període, l’exclusivitat de l’amor, el temps i l’atenció dels pares. Reben molta atenció i estan acostumats a monopolitzar els espais i les interaccions. Per això, quan arriba el germà petit, es produeix un moment de tensió, ja que els primogènits són destronats del seu lloc únic. Ara heu de compartir l’afecte i l’atenció dels progenitors amb un nou membre de la família. És per això que no hem d’exigir-li excessivament ser massa generós o “bon germà”. Per ell, és difícil haver deixat de ser el centre d’atenció i aprendre a compartir. De vegades, hi ha una tendència natural per part del més gran de veure el seu germà com un competidor més que una font d’afecte. En aquest sentit, els pares tenen un rol clau: incentivar la col·laboració entre tots dos. D’aquesta manera, els germans grans experimentaran un sentiment de protecció, de responsabilitat i de cura envers els germans petits, passaran a ser el model a seguir pels seus germans.

De vegades ens trobem amb nens que presenten dificultats del llenguatge. Això, de vegades, es deu als  gèlos que presenten després del naixement del germà petit, els quals es reflectiran en el desenvolupament i la conducta del nen. És normal que amb l’arribada del germà petit els pares hagin de compartir l’afecte; per tant, alguns nens senten que ja no tenen l’atenció exclusiva dels pares i intenten reclamar-la com sigui. Una manera de fer-ho és a partir del llenguatge, que es veurà endarrerit pel que fa a l’edat del nen, ja que aquest es comportarà de manera infantil, ja que pensarà que així pot tornar a ocupar el seu lloc inicial (també és freqüent, per exemple, l’ús del xumet o el biberó).

En resum, més enllà del lloc que ocupi cada fill a la família, el que és fonamental és l’amor incondicional que els pares els lliuren a tots ells. L’afecte, donar el temps a cadascú per jugar i conversar, no discriminar ni fer diferències, no caure en comparacions entre germans, fer a cadascú igualment visible, i aconseguir que cadascú se senti únic i especial, són la clau perquè puguin encarar el futur de la manera més sana possible independentment de l’ordre de naixement.

 

Com crear una bona relació entre germans?

  • Evita comparar. No facis judicis comparatius del tipus “ell és més bo, però l’altre és més llest”. Valora les actituds de cadascú al seu moment, però mai les compares.
  • Crea un clima de col·laboració. Intenta de buscar activitats que puguin col·laborar-hi tots. Ensenya’ls que les metes de cadascú poden ser metes comunes. Per exemple, si li ensenyes al teu germà petit a anar amb bici, estarem orgullosos d’ell i de tu perquè l’has ajudat.
  • Dedica temps i atenció similar a tots dos per separat i junts. No et centris més en un perquè sigui més petit, o perquè necessiti més atenció per la causa que sigui. Potser algú reclama menys atenció, però també en necessita.
  • Deixa’ls el seu espai propi com a germans. Intenta que tinguin moments de joc, de complicitat sols, sense la supervisió dels adults. D’aquesta manera fomentes que comparteixin experiències, que es facin còmplices, que es cuidin l’un a l’altre, que en solucionin les rivalitats. De vegades és millor no intervenir en les seves coses.
  • Si quan n’atens a un d’ells l’altre demana la teva atenció, no li la proporcionis fàcilment.
  • Fomenta la comunicació i l’escolta entre ells. Serveix d’exemple i crea un clima de comunicació i escolta a la llar. Quan un dels nens parli, és normal que l’altre vulgui reclamar l’atenció i opinar. Ensenya-li que ha de respectar el seu torn de comunicació, que hem d’escoltar el qui parla i quan acabi podrà parlar i tots l’escoltarem.
  • Fes-los partícips de les alegries, problemes i vivències de cadascú. No li amaguis situacions que tenen a veure amb cadascun.
Leave a reply