Com detectar una deglució atípica

Ja vam veure que la  deglució atípica és una anomalia en la posició i ús de la llengua que provoca un patró deglutori inadequat. S’anomena atípica per la pressió que exerceix la llengua contra els incisius al moment de la deglució. Aquest tipus de deglució s’identifica amb la definició que es fa de la “deglució infantil” perquè inicialment el nadó té un reflex de succió-deglució amb característiques similars. Ara bé, com la podem identificar? A continuació, anomenem alguns dels signes principals d’una deglució atípica. La presència d’un d’aquests signes en un nen no confirma la presència d’una deglució atípica, però si n’hi coexisteixen la majoria, hem d’acudir a l’especialista perquè faci una valoració del nen i confirmi o no la presència d’alguna anomalia.

 

Signes d’una deglució atípica:

  • Quan un nen presenta hàbits orals deformants, com empènyer les dents incisives amb la llengua, es pot deformar el desenvolupament dentari, per tant, una de les principals sospites és la malformació de les dents incisives (normalment, tendeixen a desplaçar-se cap a l’exterior i provoquen una mossegada oberta).

 

  • Han de tenir en compte que l’estructura musculoesquelètica que utilitzem en la masticació i la deglució és la mateixa que utilitzem per a l’articulació dels sons, per tant, si hi ha una alteració funcional de la musculatura durant la deglució, probablement aquesta influirà en el parla, especialment en aquells sons que requereixen l’acció de la llengua, com la /s/. Però compte! Si un nen presenta dificultats en la pronunciació d’aquest so no ha d’existir necessàriament una deglució anòmala (simplement es tracta d’una predominància més gran).

 

  • Els nens amb deglució atípica solen romandre amb la boca oberta i la llengua avançada, descansant sobre les dents (ja sigui llegint, jugant, veient la televisió…).

 

  • A causa d’aquesta tendència de protruir la llengua, els nens amb un patró deglutori anòmal tendeixen a respirar de manera bucal, per això sempre estan amb la boca oberta (en nens més petits fins i tot observaran que els cau la bava), a més de presentar uns llavis hipotònics.

 

  • En realitzar la deglució amb les dents incisives i no amb els molars posteriors, solen quedar restes d’aliment al vestíbul (entre llavis i dents) i a la cavitat bucal.

 

  • Quan empassen pot ser que facin moviments amb el cap, sorolls estranys amb la musculatura oral, succió labial, etc. per compensar la manca de tonicitat de la llengua i dels músculs.

 

Si detecteu la presència d’algun d’aquests signes al vostre fill, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres. Una detecció i intervenció precoç permetrà al nen eliminar aquelles conductes nocives abans que representin un problema important en el seu desenvolupament.

Leave a reply