Tractament logopèdic: el paper dels pares
En el tractament logopèdic el paper dels pares és crucial durant tot el període en què el nen rep tractament, ja que són els que prenen decisions pels seus fills, determinen com actuar, posteriorment recolzen i motiven el nen. A més, en estar en contacte directe amb ells solen ser els primers a detectar els primers senyals d’alerta.
Quan els pares decideixen consultar amb un logopeda sol ser per buscar més recursos encaminats a ajudar la seva filla o fill. En general, ja han adoptat prèviament una o diverses mesures que no han donat els resultats que volien aconseguir.
Així, la figura del logopeda compleix una funció de suport i guia pel nen, però sobretot pels pares; són ells els que aprendran i posaran en pràctica al seu dia a dia els recursos que els facilitarà l’especialista. L’objectiu no és que el nen o la nena resolgui les seves dificultats a la consulta, sinó que ho faci a casa o a l’escola, és a dir, al seu entorn quotidià. Per això és tan important el paper dels pares a la teràpia. Són ells els que asseguren que els èxits obtinguts durant la sessió també es repetiran fora de la sessió.
Els pares són les principals figures de referència dels fills. En molts casos són les úniques persones amb què el nen es relaciona diàriament durant els seus primers anys. Per això són tan significatives les interaccions i dinàmiques entre pares i fills. Els pares són els veritables terapeutes dels seus fills, ja que són ells els que faran que els canvis aconseguits durant la teràpia siguin realment significatius. Per això, és imprescindible que els pares i els familiars entenguin què s’està treballant i perquè. La teràpia logopèdica evolucionarà si hi ha una responsabilitat i implicació del pacient i la família en el tractament.
Es proposen a continuació alguns consells que cal tenir en compte durant la intervenció logopèdica dels nens:
- Durant la teràpia logopèdica és important donar suport al nen o nena i valorar positivament el seu esforç i millores.
- Quan es comença el tractament cal continuar fins al final. Encara que es vegi millora o ja gairebé no hi hagi dificultats a l’hora de comunicar-se, és important acabar-ho.
- A l’hora de parlar amb el nen és aconsellable no utilitzar termes infantils i fer servir el llenguatge de manera correcta.
- El nen s’ha de comunicar amb tot l’entorn, no només amb els pares.
- Cada nen evoluciona al seu ritme i no hem d’estar corregint constantment. Sempre fer-ho d’una manera afectuosa però que no sembli un càstig constant.
- És útil trobar moments de comunicació pare-fill durant la rutina diària. Un exemple seria durant l’estona del bany, que es pot aprofitar per treballar.
